Resultats de la cerca
Es mostren 18636 resultats
habitabilitat
Urbanisme
Conjunt de condicions (accés a l’habitatge, disponibilitat de llocs de feina, atenció sanitària, sistema educatiu, oferta cultural, qualitat ambiental, infraestructura de mobilitat, etc.) afavoridores de la qualitat de vida que un entorn, generalment una ciutat de grans dimensions, ofereix als seus habitants.
Quan un entorn presenta habitabilitat es diu que és un entorn habitable Les classificacions d’habitabilitat més conegudes internacionalment són les establertes pel setmanari nord-americà The Economist Global Liveability Ranking , la revista anglesa Monocle Most Liveable Cities Index , la consultora també nord-americana Mercer Mercer Quality of Living Survey i el banc alemany Deutsche Bank Liveabililty Survey
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
Viteric
Història
Rei visigot, successor de Liuva II.
Fervent arià, ja s’havia revoltat contra Recared quan aquest féu pública la seva conversió al catolicisme Després de la mort d’aquest es rebellà contra el seu fill Liuva II, el féu presoner, el condemnà a perdre una mà i finalment el féu assassinar 603 Restablí l’arianisme com a religió oficial, i morí assassinat
Narcís Abrés
Història
Militar
Guerriller reialista.
Era carnisser a Cassà de la Selva quan participà a l’aixecament de 1822-23 Des de la primavera del 1827 fou un dels principals caps de la guerra dels malcontents al corregiment de Girona en una proclama del 1827 denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebellió Morí afusellat
‘Abd Allah ibn Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Governador d’Ifrīqiya, fill de Mūsà ibn Nuṣayr.
El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya Se n'endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulaymān
Giottino
Pintura
Pintor italià.
Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco
Akseli Valdemar Gallen-Kallela
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador finès.
Es formà a Hèlsinki i a París Académie Julian i taller de Cormon Féu la primera exposició el 1886, dins un estil naturalista Pintà temes simbolicopatriòtics del Kalevala i s’apropà amb vigor a l’estil Art Nouveau des del 1893, quan visità Londres i Berlín Féu els murals del pavelló finès a l’exposició de París del 1900
Joaquim Company i Soler
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà a l’orde franciscà menor i en fou definidor 1782 i general 1792-1806 Conservà aquest darrer càrrec quan fou nomenat arquebisbe de Saragossa 1797-1800 i de València 1800-13 Durant la invasió napoleònica fou vicepresident de la Junta Superior de Govern del País Valencià després de l’ocupació, intercedí prop dels invasors i evità moltes condemnes
Pierre Cauchon
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Rector de la Universitat de París 1403, conseller del duc de Borgonya 1414 i d’Enric VI d’Anglaterra 1422, bisbe de Beauvais 1420 i de Lisieux 1432-42 L’avanç de Joana d’Arc el 1429 el forçà a refugiar-se a Rouen, on, quan aquella fou feta presonera, presidí el tribunal que la condemnà a mort 1430