Resultats de la cerca

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya-Aragó Intervingué en les conquestes de Lleida i de Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà Entre el 1166 i el 1169 fou procurador d’Ibn Mardaniš, el famós rei Llop de Múrcia i de València, amb qui obtingué una avantatjosa amistat i un pagament de paries i de garanties a Alfons I Posseí béns quantiosos, que s’estenien a moltes localitats, com el veïnatge de Santes Creus, Vilaverd, Forès, Vinaixa, Albió i les Piles

Havia acompanyat el seu pare als setges d’Almeria i de Tortosa En 1135-55 fou presoner de Ramon V de Tortosa Es casà 1157 amb Matilde, filla d’Hug II de Borgonya En 1159-60 lluità contra Tolosa, al costat dels catalans i els anglesos, i prengué Caors Acollí el papa Alexandre III de Montpeller el 1162 i el 1165 i fou defensat per aquest contra les pretensions dels genovesos, que aspiraven al monopoli de la navegació d’altura a la Mediterrània occidental Això conduí Montpeller a l’aliança amb Pisa

La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa

Estudià a Barcelona, i treballà a Boston amb Cannon i a Halle Saxònia amb Abderhalden, del qual traduí Fermentos defensivos del organismo animal 1914 Collaborà amb Ramon Turró 1916-18 al Laboratori Municipal de Barcelona, amb Prat de la Riba des del Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i amb la Societat de Biologia de l’IEC Al Laboratori Municipal detectà el paràsit causant de l’espiroquetosi icterohemorràgica a la península Ibèrica En el camp de la bioquímica i de la quimioteràpia introduí al país tècniques noves

Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer, oncle del rei El 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles 1334-35 El 1359 fou elegit diputat de la generalitat en crear-se aquest organisme

Fou canonge de la seu de Mallorca Dedicà les seves obres a reivindicar la santedat de Ramon Llull i a defensar l’ortodòxia de les doctrines lullianes, sense obtenir cap èxit rellevant En aquest sentit l’obra més representativa és Breue ac compendiosum rescriptum Mallorca 1688, un tractat biogràfic i apologètic molt difós que el 1690 fou inclòs a l’índex de llibres prohibits pel Sant Ofici de Roma El 1691 publicà en castellà un memorial adreçat al rei Carles II en què reciclà materials de l’obra anterior

Doctor en dret, compongué poesies satíriques i burlesques que es conserven en diversos manuscrits ms 9 de l’Ateneu Barcelonès, ms 116 de la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander, ms 1183 i 1358 BC, entre d’altres Fou premiat al certamen en honor de sant Ramon de Penyafort celebrat a Barcelona el 1626, al qual es presentà amb una composició sota el pseudònim missèr Blanc i Ros També publicà alguns discursos jurídics i redactà unes addicions al Tratado en el cual se representan todas las supersticiones y hechicerías de Pedro Ciruelo Barcelona 1628

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre Tiana A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort Barcelona 1603 És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat Barcelona 1619 Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino Nàpols 1623

Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba  de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell  consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I