Resultats de la cerca
Es mostren 7628 resultats
La Trinitat de la Régola (Áger)
Art romànic
Situació Costat sud-est del temple, molt modificat i de datació difícil de precisar ECSA - JA Adell La capella de la Trinitat es troba isolada al cim d’un petit turó, a uns 500 m de la carretera d’Àger a Tremp i a uns 2 km de la Régola JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG181521 Història La primera referència d’aquesta capella de la parròquia de Sant Julià de la Régola és de l’any 1270, en què Bernat Rossell li feu una deixa testamentària de dotze diners Així mateix, també és esmentada en el testament de Berenguer de Montlleó de l’any 1343 Al segle XIV el rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’…
Sant Salvador de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua cases amb…
Sant Martí Sesgueioles
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I i a la seva…
Santa Maria de Piera
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els…
Santa Maria d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de banda, aquest…
Sant Martí de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí Mapa 362M781 Situació 31TCG786323 L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades Si hom continua 500 m més avall del camí…
Attilio Malachia Ariosti
Música
Compositor i virtuós de la viola d’amor italià.
Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…
Robert Franz
Música
Compositor alemany.
Vida Rebé de la seva mare les primeres lliçons de piano, i posteriorment, en 1835-37, estudià teoria amb JCF Schneider a la ciutat de Dessau Tot i això, la seva formació musical fou bàsicament autodidàctica El 1841 es convertí en organista de la Ulrichskirche, i l’any següent fou director de la Singakademie a Halle Després de destruir les seves primeres composicions, incloses una missa i diverses obres instrumentals, envià el seu primer cicle de lieder a R Schumann, el qual aconseguí que es publiquessin el 1843 Tret d’algunes obres corals, R Franz s’especialitzà en la composició de lieder n’…
Benedetto Ferrari
Música
Llibretista, compositor, instrumentista i poeta italià.
D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També…
Giovanni Maria Artusi
Música
Teòric i compositor italià.
Vida El 1563 professà com a canonge de la congregació de Sant Salvador, a Bolonya Estudià amb G Zarlino a Venècia, a qui sempre guardà un gran respecte intellectual, i n’arribà a publicar diversos tractats apologètics Les seves posicions foren més aviat reaccionàries i s’enfrontà a la major part dels protagonistes del canvi estilístic del final del segle XVI i el principi del XVII La primera obra publicada, L’arte del contrapunto ridotta in tavole 1586, era, tot i la solidesa que demostra, poca cosa més que una explicació i ampliació dels postulats de Zarlino tal com van quedar exposats a Le…