Resultats de la cerca

Inicià els estudis de física a la Universitat de Barcelona però els acabà a la Universitat de París Sud El 1966 s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, dins del qual dirigí primer la divisió de física teòrica de l’Institut de Física Nuclear IPN i després el Laboratori de Física Teòrica i Models Estadístics LPTMS, a la mateixa Universitat de París Sud Feu aportacions a la teoria del caos quàntic i les seves aplicacions a la física nuclear i mesoscòpica, que li van valer el premi Alexander von Humboldt 1992 i la Medalla Holweck de la Universitat de…

Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El pou de la…

Professor d’investigació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua IDAEA-CSIC i director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua ICRA Doctor en ciències química analítica per la Universitat de Barcelona 1984 La seva trajectòria se centra en la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de mètodes de control dels contaminants emergents pesticides polars, detergents, disruptors endocrins i fàrmacs en aigües residuals i naturals L’ISI Highly Cited l’inclogué 2010 entre els científics més citats en ecologia i medi ambient Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de…

Mestre de formació, exercí a Osca i a Madrid, on collaborà en la creació del Collegi Santo Domingo Savio, a Vicálvaro 1950 Retornat a Ciutadella, treballà al centre dels salesians, fins que es jubilà el 1991 Del 1981 aa 2003 publicà al diari Menorca la secció ""Espipollant'', on comentava a diari una paraula o expressió del parlar de Menorca En total, prop de 7000 articles, que foren reproduïts en part a La llengua de Menorca recull de paraules menorquines 1988-95, 4 vol Fou membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis Rebé el Premi Ramon Llull del Govern…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries entre el 1935 i el 1938, on acabà amb la tesina Assaig de bibliografia d’obres poètiques catalanes publicades a Catalunya des del 1900 al 1925 A partir del 1942 treballà a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretària, lloc que ocupà fins a la seva jubilació Durant el franquisme collaborà en l’organització de moltes activitats clandestines en favor del catalanisme Entre el 1959 i el 1993 elaborà la secció mensual ""Bibliografia catalana recent'' a la revista Serra d’Or , d’intenció exhaustiva Per aquestes tasques li fou concedida, el 1983,…

Les seves investigacions es focalitzaren en les relacions de gènere a la prehistòria, concretament, en el període de l’edat del bronze A aquest tema consagrà treballs com Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria 2002 i La cotidianidad en la prehistoria la vida y su sostenimiento 2007 Concebé els projectes arqueològics a Son Fornés i Son Ferragut Mallorca Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del 1987 impartia l’assignatura d’arqueologia de les dones Militant activa del moviment feminista, prengué part en la fundació i direcció del Partit Feminista i donà suportat al…

Fou fundat a Barcelona el 1957 per Pere Tena i Garriga Posteriorment, n'han estat directors Joan Bellavista, Pere Farnés i, des del 1990, el salesià basc José Aldazábal Larrañaga Ha organitzat cursos d’estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes Phase 1961 i Oración de las horas 1970, els fulls “Missa Dominical” 1969 i les colleccions “Celebrar”, “Sants i santes”, “Emaús” i “Dossiers CPL”, juntament amb les successives edicions del Cantoral de Missa Dominical , en el camp del cant litúrgic Els seus cursos d’estudis es convertiren el 1985 en l’Institut de…

Inaugurat l’octubre del 2008, és equipat amb un espectrògraf i una càmera infraroja, i proveït d’instrumentació post-focus Té tres modalitats de funcionament manual, remot a través d’un navegador d’internet de banda ampla que el connecta amb l’Anella Científica i mode robòtic, a partir d’una programació de les observacions que hom activa automàticament amb capacitat de procedir a interrupcions en cas de condicions meteorològiques adverses És gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, i un comitè independent s’ocupa d’atorgar les hores d’observació El seu nom…

Enginyer químic de professió, dedicà bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània Participà en el  Congrés de Cultura Catalana  1975-77, de resultes del qual fundà juntament amb més persones l’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana IPECC, des d’on desenvolupà una important tasca de promoció internacional de la cultura catalana El 1977 també participà en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català CAOC Tant de l’IPECC com del CAOC, Garriga Trullols n’esdevingué president Fou…

Cursà estudis mercantils El 1983 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya, i el mateix any fou elegit regidor de Mollerussa Posteriorment ha estat alcalde de la ciutat 1987-99, president de la Diputació de Lleida 1990-99, i vicepresident 1987-96 i president 1996-99 de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM Membre del Congrés dels Diputats per CiU 1993-94 i diputat del Parlament de Catalunya des del 1999, ostentà el càrrec de conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Govern de la Generalitat de Catalunya 1999-2003 Els primers mesos de l’any 2001 hagué d’…