Resultats de la cerca

És potser el representant més important de l’escola giottesca Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce mural Històries de la Mare de Déu , 1332-38 durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església en part conservats al Museo dell’Accademia El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia Més obres importants seves són el Sant Sopar refetor de Santa Croce, Florència i una Mare de Déu amb el Nen 1355, Galleria…

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…

Fou actiu a Provença, primerament a Ais i, a partir del 1448, a Vilanova d’Avinyó Només se'n conserven dues obres documentades la taula de la Mare de Déu de la Misericòrdia , del 1452 Musée Condé, Chantilly, feta amb collaboració de Pierre Villate i influïda pels corrents italians, amb fons daurat, i la Coronació de la Mare de Déu , del 1454 hospici de Vilanova d’Avinyó, composició perfecta on les figures són distribuïdes segons una jerarquia precisa, en una atmosfera de lluminositat i sobre el paisatge de Provença Hom li atribueix la Pietat d’Avinyó Musée du Louvre

Format a Vitebsk, a l’Escola Imperial de Peterburg 1907 i amb Leon Bakst 1908-10, que li feu conèixer els corrents artístics avançats Pensionat a París 1910, conegué Apollinaire, Max Jacob, Cendrars, Léger, Modigliani, Lhote, etc El 1914 exposà a Berlín i a Rússia Amb la revolució esdevingué comissari de Belles Arts a Vitebsk 1918 i fundà una escola d’art on convidà Lisickij, Pougny i Malevič com a professors A la primera Exposició Oficial d’Art Revolucionari a Petrograd 1919 li fou dedicada una sala tanmateix, dimití el càrrec de director de l’escola davant l’oposició al seu lirisme per part…

Formà part, a Florència, del grup dels I macchiaioli , moviment del qual esdevingué un dels teòrics

Influït per Zurbarán, al taller del qual treballà, per Ribera i per l’escola napolitana, evolucionà des d’un plasticisme de volums escultòrics a una tècnica més brillant i desimbolta Hom en destaca la pintura religiosa El Calvario Museu de Còrdova, i la sèrie de sis quadres Historia de José Museu del Prado, d’un gran rigor realista

Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo a Santa Úrsula de València, d’estil preribaltià Collaborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla 1624-26 Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València

Es formà a Barcelona amb Francesc Torrescassana 1875-80 i a Madrid 1881-83 Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrec a Barcelona i a Tarragona Excellent retratista Autoretrat de joventut, a la collecció Gudiol de Barcelona, tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905, amb figures plàcides en interiors silenciosos Museu d’Art Modern de Barcelona Conreà també el cartellisme dins un Modernisme matisat

S'inspirà estilísticament en Rafael i Miquel Àngel, i temàticament en Homer, Dante, Ossian i Goethe, sota les orientacions teòriques de Winckelmann Dels seus dibuixos, que són en gran part a Weimar, es destaca el Cicle dels Argonautes

És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura 1599 i d’una taula de la Circumcisió 1610, conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona