Resultats de la cerca

Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests monarques…

Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura

Organitzen concentracions de velers i fan volar avions i helicòpters

El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de…

Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals, allegant la…

Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels…

El terme és accidentat per la serra Llarga, a l’oest, i la serra de Bèrnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera El 32% del territori és ocupat per pinedes i matollars, aprofitats com a pastures L’agricultura és gairebé totalment de secà 1 846 ha, i comprèn principalment vinya, dedicada a la producció de raïm de vi i panses, ametllers, garrofers i oliveres La propietat de la terra és molt repartida 90% de les explotacions tenen menys de 5 ha A més de les activitats industrials derivades de l’agricultura alcohol, oli, hi ha indústria…

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…

La denominació fou establerta per la cúria romana a l’època medieval per designar els monjos grecs de la Itàlia meridional que observaven les Ascètiques de sant Basili Gregori XIII constituí l’orde basilià d’Itàlia i d’Espanya 1597 a l’estil dels ordes monàstics occidentals el d’Espanya desaparegué el 1855, i era totalment llatí Els basilians de Grottaferrata conserven l’antiga tradició monàstica bizantina a Itàlia, i que, després d’una etapa llatinitzadora durant el s XVIII, l’any 1880 recuperaren totalment el ritu oriental per tal de dedicar especial atenció als fidels italoalbanesos Tenen…

Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…