Resultats de la cerca

Fundat el 1974 sota l’empenta de Jose Bochaca, el seu primer president fou Joaquim Boixadós Organitza proves cicloturistes com la Marxa Verge de la Ribera des del 1989 i de bicicleta tot terreny El 2000 inicià la Marxa Cicloesportiva la Bonaigua, amb un recorregut de 185 km i 2700 m de desnivell positiu, que amb el temps s’integrà al circuit de llarga distància Dona suport tècnic al centre BTT del Pallars Jussà L’any 2003 tenia 105 socis

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988

Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic

La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709

Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa

El seu terme és regat per la séquia de Montcada Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple el qual la donà a poblar el 1245, del qual formà part la comanda de Borbotó extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada L’església parroquial de Santa Anna del segle XVII depèn de la de Carpesa conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns

Descobert per Bartolomeu Dias el 1486, fou anomenat per ell Cabo Tormentoso Joan II de Portugal li donà el nom actual Vasco da Gama el doblà per primera vegada el 1497, a la recerca de la ruta de les Índies La utilització de la seva ruta decresqué molt amb l’obertura del canal de Suez 1869 Ha recuperat importància amb la construcció dels grans petroliers, que no poden emprar el canal, i fou una ruta obligada durant el seu tancament amb motiu de les guerres araboisraelianes

Fa referència a aquells processos protagonitzats per determinades institucions, com escoles i hospitals, on es dóna un tracte diferenciat i poc acurat a determinats grups o collectius de ciutadans També s’esdevé quan les administracions no posen els mitjans necessaris per a facilitar que certs individus puguin rebre els serveis que els pertoquen La discriminació institucional està profundament arrelada en molts països, i influeix negativament en la manera de percebre les persones i tractar-les per raó del sexe, discapacitat, classe, ètnia i orientació sexual

Durant la Segona Guerra Mundial perdé un 75% de la població Important centre comercial port i nucli industrial drassanes, maquinària, indústria metallúrgica, tèxtil Originàriament fou una colònia de mercaders, a la qual Frederic II donà l’autonomia el 1246 Al segle XV, com a república de la Lliga Hanseàtica, cercà redós polonès Del 1560 al 1626 es convertí en dipositària única de mercaderies angleses a la Bàltica L’any 1772 passà a Prússia Ocupada pels soviètics el 1945, els acords de Potsdam la retornaren a Polònia