Resultats de la cerca
Es mostren 24816 resultats
paral·laxi

Paral·laxi (R radi equatorial de la Terra, S semieix major de l’òrbita de la Terra, 1 i 2 dues posicions de la Terra en l’òrbita, separades sis mesos)
© Fototeca.cat
Astronomia
Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia
o longitud de base
.
En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres situats més enllà…
ortohidrogen
Química
Una de les formes coexistents en al·lotropia dinàmica en l’hidrogen molecular (H2), en concret aquella en què els spins dels dos nuclis estan alineats.
centre instantani de rotació
Física
Punt en què concorren les normals a la trajectòria d’un punt material mòbil corresponents a dos instants de temps molt pròxims, t
i t
+ dt
.
En aquest instant t , hom pot considerar que el moviment del punt és una rotació al voltant d’aquest centre instantani, per la qual cosa és anomenat també centre de curvatura
carro
carro Relleu que representa la batalla del riu Ulai entre Assurbanipal i el rei d’Elam (653 aC)
© Fototeca.cat
Història
Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc, obert per darrere, tirat per dos o quatre cavalls, en el qual el conductor es tenia dret.
capell de jueu
Heràldica
Capell en forma de didal de cosir, guarnit amb dos cordons les puntes dels quals són nuades en sautor, usat en les armories dels països renans.
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben…
conreadora
Agronomia
Bastigi amb rodes arrossegat per cavalls o un tractor, on hom disposa dos rengles de dents corbades que, en penetrar en el terreny llaurat, el polvoritza.
contacte òhmic
Electrònica i informàtica
Contacte entre dos materials diversos que presenta la propietat que la diferència de potencial entre les dues cares contigües és proporcional al corrent que les travessa.
sòtil
Construcció i obres públiques
Conjunt de materials, disposats horitzontalment, que separen dues habitacions sobreposades, dos pisos immediats, i serveixen de sostre al de sota i de paviment al de sobre.
És emprat especialment en referir-se a la superfície inferior que serveix de sostre