Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
P’otr Berngardovič Struve
Economia
Filosofia
Economista i filòsof rus.
De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’
Adolfo Alsina
Història
Polític argentí.
Fill del polític Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa
Narcís Abrés
Història
Militar
Guerriller reialista.
Era carnisser a Cassà de la Selva quan participà a l’aixecament de 1822-23 Des de la primavera del 1827 fou un dels principals caps de la guerra dels malcontents al corregiment de Girona en una proclama del 1827 denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebellió Morí afusellat
Joaquín Abarca
Història
Polític i eclesiàstic aragonès.
Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
Félix Gordón Ordás
Veterinària
Política
Polític i veterinari castellà.
Afiliat al partit radical, fou un dels fundadors del Partido Radical Socialista Español i ministre d’indústria i comerç en el govern Martínez Barrio 1933 Ambaixador a Mèxic i a Cuba durant la Guerra Civil 1936-39, ocupà després el càrrec de president del consell de govern de la República Espanyola a l’exili 1951-60
George Hamilton Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
Charles George Gordon
Història
Militar
Militar britànic dit Gordon paixà
.
Participà en la guerra de Crimea, en les campanyes de l’Índia i en l’expedició francobritànica a la Xina del 1860 Serví l’emperador de la Xina i el govern egipci Governador del Sudan meridional 1876-79, combaté els negrers i els bandolers Ocupà diversos càrrecs administratius a Sud-àfrica, a l’Índia i a Palestina
William James Glackens
Pintura
Pintor nord-americà.
El 1895 anà a París, el 1898 a Cuba, on fou corresponsal gràfic de la guerra contra Espanya, i el 1905 a la península Ibèrica, on conegué l’obra de Goya i de Velázquez, i novament a París Influït per EManet i ARenoir Chez Mouquin , 1905 Chicago Art Institute, fou un dels membres principals de l' Ash Can School
Antonio del Giudice
Història
Diplomàtic.
Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718