Resultats de la cerca
Es mostren 6901 resultats
Ralph Marvin Steinman

Ralph Marvin Steinman
© The Rockefeller University
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988 Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la…
Nicolás Quintana
Arquitectura
Arquitecte cubà.
Graduat per l’Escuela de Arquitectura de la Universitat de l’Havana, del 1954 al 1960 fou director del pla urbanístic de la ciutat turística de Varadero i de la ciutat històrica de Trinidad, en el qual collaborà amb Josep Lluís Sert El 1956 guanyà dos premis a l’Excellència Arquitectònica en edificis públics i residències econòmiques Exiliat després de la Revolució Cubana, el 1960 passà a residir a Veneçuela i hi dissenyà el pla de la ciutat de Caricuao, i posteriorment passà a Puerto Rico i, finalment 1986, a Miami, on fou nomenat professor adjunt a l’Escola d’Arquitectura de…
Tarcisio Pietro Evasio Bertone
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Estudià teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot El 1967 obtingué la càtedra de teologia moral especial a l’ateneu salesià, del qual fou rector 1989-91 L’any 1991 fou ordenat arquebisbe de Vercelli, i el 1995 el papa Joan Pau II el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en la qual fou un estret collaborador del cardenal Joseph Ratzinger L’any 2003 esdevingué el nou arquebisbe de Gènova i cardenal Amb l’accés de Ratzinger al papat, el 2006 fou nomenat nou secretari d’estat de la Ciutat del Vaticà Des del 2007, també ocupa el càrrec de cardenal camarlenc L’…
Cordell Hull
Política
Advocat i polític nord-americà.
Llicenciat en dret 1891 a la National Normal University a Lebanon, Ohio, s’inicià en el món de l’advocacia quan entrà a treballar en un bufet d’advocats de Celina, pràctica que abandonà al cap de poc per dedicar-se a la política S'incorporà a la Cambra de Representants dels Estats Units per l’estat de Tennessee, càrrec que exercí durant onze legislatures en 1907-21 i 1923-31 El 1931 fou escollit senador però dos anys més tard hi renuncià en ser nomenat secretari d’estat pel president Franklin Roosevelt, càrrec en el qual es mantingué durant onze anys fins que el 1944 hi renuncià…
Thomas Ostermeier
Teatre
Director teatral alemany.
Estudià direcció d’escena a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Ernst Busch de Berlín 1992-96 Després de treballar amb Manfred Karge a Weimar i al Berliner Ensemble, debutà amb les direccions d’escena a l’Studio de Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, de BBrecht, i La desconeguda , d’ABlok Entre el 1996 i el 1999 dirigí la Baracke au Deutsches Theater, de Berlín, on presentà els muntatges Suzuki 1997, d’ASchipenko, i Shopping & Fucking 1998, de MRavenhill, entre d’altres Nomenat membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín 1999, entre el…
Bartomeu Marí i Ribas
Filosofia
Filòsof i gestor cultural.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1989, ha estat successivament comissari d’exposicions a la Fondation pour l’Architecture de Brusselles 1989-93, de l' Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González 1993-95, del Centre d’Art Contemporani Witte de With de Rotterdam 1996-2002, del Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera de Sant Sebastià 2002-04 Ha presentat i comissariat exposicions dedicades a Miquel Barceló, Eulàlia Valldosera, Lawrence Weiner, Vito Acconci, John Baldessari, Tony Brown, Frederick Kiesler, Cristina Iglesias, David Lamelas, Rita…
Eugen Weber
Historiografia
Historiador nord-americà d’origen romanès.
Educat a la Gran Bretanya i França, obtingué un màster en literatura per la Universitat de Cambridge 1954 Fou professor a la Universitat de Cambridge 1953-54 i a les nord-americanes d’Alberta 1954-55 i Iowa 1955-56 Nomenat catedràtic de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, el 1956, des del 1993 fou professor emèrit Especialista en història de França i en el procés de decadència del liberalisme que propicià l’ascens del feixisme, com també en la cultura d’elit i popular de la fi del sesgle XIX i principi del XX, entre els seus llibres destaquen Action Française 1962,…
Paul Kagame
Política
Polític ruandès.
Creixé a Uganda, on la seva família hagué de fugir el 1959 arran de l’enderrocament de la monarquia tutsi Diplomat en Administració d’empreses per l’Open University de Londres, el 1981 ingressà a l’Exèrcit de Resistència Nacional NRA de Y Museveni, que combatia el govern ugandès de M Obote Amb Museveni al poder 1986, organitzà el Front Patriòtic Ruandès FPR, que combaté el règim prohutu de Kigali Malgrat la signatura d’un acord de pau el 1993, l’assassinat l’any següent del president Habyarimana desencadenà el genocidi de la població tutsi de Ruanda El 1994 fou nomenat…
ducat de Montefeltro
Història
Antiga regió històrica d’Itàlia, emmarcada en els actuals territoris de la Romanya, les Marques i la república de San Marino, que donà nom, a partir del s XII, a un llinatge noble italià de tradició gibel·lina.
Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves possessions Gubio 1388 i Cantiano 1393…
Guillem Caçador
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que tingueren una gran…