Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
el Morqui
Caseria
Caseria del municipi de Terrateig (Vall d’Albaida), al NE del poble, als vessants del tossal del Morqui (454 m alt.), contrafort septentrional de la serra d’Ador.
Bocairent
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la vall de Bocairent
, la qual, encerclada per les serres d’Ontinyent (Alt de la Creu, 955 m) i la serra de Mariola i els seus contraforts (serra de Fontfreda o del Somo, 1 093 m), constitueix la divisòria d’aigües entre les conques dels rius Vinalopó, d’Albaida i Xúquer.
Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i la vinya associades, a les…
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
bisbat de Menorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…
alt de la Creu
Cim
Cim (955 m) de la serra d’Ontinyent, dins el terme de la vila de Bocairent (Vall d’Albaida), a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.
balneari de Bellús
Balneari
Balneari del terme municipal de Bellús (Vall d’Albaida), a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surten a 39°C.
Fou construït a la fi del s XVIII pel marquès de Bèlgida, i fou modernitzat posteriorment La tradició balneària, però, és molt anterior dins el terme hi ha les restes de l' aqüeducte de Bellús , gòtic, obra del s XV
Gavarda
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a l’esquerra del Xúquer, aigua amunt de la seva confluència amb el riu d’Albaida, a l’inici de la plana al·luvial de la Ribera.
El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…
Paixarella
Despoblat
Partida
Despoblat i antiga partida del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), a l’interfluvi del riu d’Albaida i del Xúquer, poc abans de llur confluència (pla de Paixarella).
Antiga alqueria islàmica del terme d’Alberic, el lloc fou arrasat per uns aiguats
el Somo
Casa del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), prop del cim de l’altiplà (1 093 m alt.) que limita els termes de Bocairent (capçalera del Vinalopó) i d’Alcoi (Alcoià).
Cocentaina
Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…