Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
Anzolla Dell’Emilia
Ciutat
Ciutat de la província de Bolonya, Itàlia, 13 km al NW de la capital.
Cassalecchio di Reno
Ciutat
Ciutat de l’Emília-Romanya, Itàlia, a la província de Bolonya (33182 h [2000]).
piastra
Numismàtica i sigil·lografia
A Bolonya, al segle XVI, moneda d’argent del valor d’un testó romà.
Tolentino
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia, situada en un declivi a l’esquerra del riu Chienti.
Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època…
Francesco Zabarella
Història del dret canònic
Canonista italià.
Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan…
Prosdocimo de Beldemandis
Música
Teòric musical, matemàtic i astrònom italià.
Estudià a les universitats de Bolonya i Pàdua, on es graduà com a magister l’any 1409 El 1422 fou nomenat professor de matemàtiques i astronomia en aquesta mateixa universitat Escriví vuit tractats de teoria musical Els més importants són dos comentaris sobre el tractat de Jean des Murs amb els títols Expositio tractatus practice cantus mensurabilis 1404 i Tractatus practice cantus mensurabilis 1409, el Tractatus practice cantus mensurabilis ad modum ytalicorum , el Parvus tractatum de modo monocordum dividendi i, finalment, el Tractatus musicae speculative , on polemitza amb…
Marietta Alboni
Música
Contralt italiana.
Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62
Franco Ferrara
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels…
Antoni Pasqual
Cristianisme
Bisbe de Vic (1684-1704).
Estudià dret a Bolonya, d’on fou professor de la universitat Després fou visitador de Toledo, ardiaca de la Selva a Girona i auditor de la Rota Bisbe de Vic, celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que feu imprimir i edità un ritual català de la diòcesi en tres volums 1688-89 Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l’estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l’…
Novellino
Notable document anònim italià de la prosa popular del s XIII, conegut també com a Libro del bel parlar gentile o com a Cento novelle antiche
.
D’origen florentí, a jutjar per la topografia, i d’ambient burgès, consta de cent contes, escrits per un autor de mitjana cultura entre els anys 1281 i 1300 Les històries van dels temes de la Bíblia a l’època clàssica i a les llegendes cavalleresques, amb gran profusió d’anècdotes, que, plenes d’ingenuïtat i d’espontaneïtat, confereixen a la narració una gràcia força original D’estil ràpid i sovint desordenat i de sintaxi elemental, són lluny de qualsevol propòsit de penetració psicològica de personatges i situacions Conservat en vuit còdexs, el més utilitzat és el de Bolonya,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina