Resultats de la cerca

El 1996 sortí el número 11, que fou el darrer La revista, dirigida per l’historiador Vicent García Edo, publicà nombrosos articles referits a l’esmentada localitat de la Plana Baixa Castelló que tracten sobre la història, el govern, l’economia, la demografia, els costums i les tradicions, l’art, l’esport i les fonts documentals i arxivístiques i també d’altres que fan referència als municipis veïns de Tales, Fanzara i Suera Entre els treballs apareguts destaquen “La Carta Pobla d’Onda, de 1248”, a càrrec d’Arcadi García Sanz i Vicent García Edo el que s’ocupa del Libro de…

El terme és completament pla, format per alluvions del Millars i del seu afluent, la rambla de la Viuda, que hi aflueix 2 km abans d’Almassora el Millars desemboca 5 km aigua avall del poble i és normalment sec a causa de l’aprofitament per al regatge La costa és baixa, arenosa i rectilínia, amb una platja anomenada de la Torre El 71% del terme és conreat, regat amb aigua procedent del Millars a través de la séquia d’Almassora el principal conreu són els cítrics 2 210 ha i la resta, hortalisses 60 ha Tan sols hi ha 40 ha de secà garroferes Hi ha indústria de la construcció taulellets, mosaic…

A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports d’hivern…

En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria, a Carme…

L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa De l’antic convent, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hostatgeria, i un petit pati central porxat Sobre la devoció a sant Joan la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant, al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat dels pelegrins…

El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…

És regat, entre d’altres, per la séquia d’Almalafa , derivació de la séquia major de Castelló

Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena

La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…

Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló, el Rasès i Carcassona Al centre hi ha l’ aeròdrom de la Quillana , destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís