Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen…

Atacant, vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1996, que fitxà per l’Associació Esportiva l’Hospitalet El 1998 aconseguí l’ascens a la màxima categoria, en la qual també competí amb el Club Voleivol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona El 2005 fitxà pel Volley Lleida, amb el qual també assolí l’ascens a la Superlliga El 2008 es quedà sense equip per la renúncia del Volley Lleida i un any més tard fitxà pel CV Eivissa com a reforç en la fase d’ascens a primera estatal Amb l’equip balear guanyà una Copa del Príncep, un subcampionat de la Superlliga 2 2012 i un ascens a la…

El jaciment és situat damunt d’un turó a la cala de Santa Ponça Un primer assentament, datat dels s VIII-VII aC, se situà en un coll entre dos petits cims del puig, protegit per dos trams de muralla que s’estenien de cim a cim Al s VI aC es bastí un recinte emmurallat en el cim mateix, dotat de quatre torres semicirculars La proximitat a la mar devia facilitar els intercanvis comercials, i les nombroses troballes de ceràmiques ebusitanes mostren que mantingué una intensa relació amb l’Eivissa púnica, sobretot al s IV aC, en què devia ésser un dels assentaments talaiòtics més…

És representada nua, sovint amb les mans als pits, dreta o asseguda, i en són conegudes sobretot figuretes de terra cuita i de bronze Associada a la lluna i al planeta Venus, aquests n'esdevingueren la representació abstracta Deessa de la fecunditat i de l’amor, tot i els matisos segons les ciutats on fou adorada, mai no perdé, però, el sentit originari, possiblement d’arrel neolítica, i relacionat amb la prostitució sagrada en alguns dels seus temples Un dels més importants coneguts és el de Babilònia A través de l’expansió fenícia cap a la Mediterrània occidental, el culte s’estengué a les…

Llicenciat en història d’Amèrica 1954, es doctorà el 1961 Fou professor a la Universitat del Valle de Cali Colòmbia del 1961 al 1964 El 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Barcelona i exercí a la secció de Mallorca, on creà un grup d’estudiosos que fundà la revista Traza y Baza 1972, orientada cap a la simbologia En 1974-76 passà a Barcelona i posteriorment a València Publicà diversos llibres i treballs sobre l’art de Terol, Burgos, Mallorca i Eivissa com Tierras de España Baleares , 1974, i també sobre el de l’Amèrica Llatina És autor d’estudis a l’entorn de…

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort…