Resultats de la cerca

Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís

Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià 1820-23 El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina Conegut com el Tio Melcior , compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic romanços, gloses, el Colloqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor , que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a El Fénix

De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI

Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat

Hi ha constància documental que el cardenal Rolin li encarregà, el 1474, el cartó per al tapís de la Vida de la Mare de Déu per a l’església de Notre-Dame de Beaune, on encara es troba Investigacions portades a terme durant el s XX l’identifiquen com a autor de les pintures murals de la Capella Daurada de la catedral d’Autun que representen la Processó de Sant Gregori i de la decoració de la capella Rolin de la catedral d’Autun, on destaca la Resurrecció de Llàtzer

Monjo a Studios 977, fou elegit hegumen de Sant Mamas 981, a Constantinoble Deixeble de Simeó Estudita, la seva teologia recull la tradició mística bizantina centrada en la “deïficació” per la gràcia Entre les seves obres destaquen els Capítols teològics, gnòstics i pràctics , les Catequesis i, sobretot, els Himnes , que li valgueren el nom de “nou teòleg” per comparació amb el teòleg per antonomàsia Gregori de Nazianz La seva influència fou profunda en l' hesicasme Venerat com a sant per l’Església ortodoxa, la seva festa se celebra el 12 de març

Fou deixeble i collaborador de Gregori MSunyol i estudià a l’abadia de Solesmes Durant algun temps succeí Sunyol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà Professà cant gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vicepresident des de la fundació Destaquen El cant gregorià Un model de música religiosa 1971 i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians 1979, entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic

Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable

Fill de l’impressor Jaume Bordassar Fou amic de Gregori Maians i freqüentà el grup d’erudits de Vicent Tosca i Joan Baptista Coratjà, amb els quals fundà l’Academia Matemática i en publicà les bases a Ideas de una Academia Matemática 1740 Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica, com Ortografía española 1728, obra atribuïda a Maians i que suscità una polèmica entre aquest i Jerónimo Feijoo Aconseguí l’organització a la monarquia hispànica de la impressió de llibres religiosos Planificación de la imprenta del rezo Sagrado 1732

Fill d’Eustaqui II, comte de Boulogne, fou duc de la Baixa Lorena 1089-95 Sostingué l’emperador Enric IV contra el papa Gregori VII El 1095 vengué el seu ducat per sufragar la primera croada i en fou un dels caps S'ocupà de les relacions dels croats amb l’imperi Bizantí i fou protector del Sant Sepulcre 1099-1100 Establí les bases de la penetració dels estats llatins del llevant al Pròxim Orient Morí després de vèncer els egipcis a Ascaló i aviat esdevingué un personatge llegendari