Resultats de la cerca

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…

Abat del monestir benedictí de Corbie, renuncià el càrrec i es retirà a Saint-Riquier per poder dedicar-se als estudis teològics És un dels teòlegs més notables del segle IX Escriví Expositio in Lamentationes Ieremiae i una altra in Matthaeum, entre diverses obres exegètiques, De corpore et sanguine Domini discutit ja pels seus contemporanis, De partu Virginis i De natiuitate Mariae , i una altra obreta mariològica Ad Paulam et Eustochium , sobre l’assumpció de Maria, que esdevingué molt famosa posada sota el nom de Jeroni És venerat com a sant en el calendari benedictí La seva…

Fill de Lluís de Vic i Ferrer Estudià a València i a Salamanca Com el seu avi, Jeroni de Vic i de Vallterra, fou ambaixador de Felip II de Castella a Roma Bisbe de Mallorca 1573-1604, continuà la reforma tridentina i celebrà sínodes el 1588, el 1589, el 1593 i el 1597 Publicà un Ritual el 1601 Reparà l’hospital general i pagà la portada principal de la catedral de Mallorca Arquebisbe de Tarragona 1604-11, celebrà el concili de 1607-08 Seguint la tradició familiar, donà al monestir de la Murta, a Alzira, un tresor en objectes litúrgics, i hi fundà la biblioteca el 1594

Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista

Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San…

Fou creat per acord municipal el 1894, encara que se'n coneixen precedents des del 1889 L’any 1915 el consistori adquirí l’immoble de Can Serra per a destinar-lo a biblioteca i a museu, i és la seu actual del Museu de Mataró Durant la Guerra Civil Espanyola l’edifici fou magatzem de les obres d’art i del patrimoni del Maresme que la Generalitat republicana salvaguardà No fou fins després de la contesa que s’enllestiren les obres de rehabilitació El nou museu, anomenat Museu Municipal de Mataró, s’inaugurà definitivament l’any 1942 Al llarg dels anys, les colleccions…

Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…

El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…