Resultats de la cerca

Membre de la Societat de Caçadors La Marta de Martorelles, que presidí durant uns anys, el 1997 s’integrà com a vocal a la junta directiva de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Ocupà el càrrec de president de la representació territorial de Barcelona 2001-05, fins que arribà a la presidència de la Federació Catalana de Caça 2005-07 També fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça 2006-07 i conseller de Mutuasport

Dirigida per Montse Ubia, guanyà diversos Campionats d’Espanya en categories inferiors Fou subcampiona d’Europa júnior per equips 1990 i en barra 1990 i en asimètriques 1991 Participà amb la selecció espanyola absoluta en el Campionat del Món 1991, on arribà a disputar la final Es retirà abans de participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Començà l’any 1962 i des del 1964 és soci de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit 1969-71, 1973-75, des del 2009 Ha fet centenars de topografies i ha obert noves cavitats, principalment a Catalunya i als Picos de Europa, en què destaca l’exploració de la cova Cuberes Formà part de les juntes del Comitè Regional d’Espeleologia i de la Federació Catalana d’Espeleologia Publicà mensualment a l’ Avui cròniques d’espeleologia 1978-81 i collabora en la revista Biosp de l’Associació Catalana de Bioespeleologia, en el butlletí Espeleosie del…

S’inicià al Club Ciclista Sant Martí l’any 1973, en què guanyà la Copa Catalana de ciclocròs i el Campionat de Catalunya de la seva categoria Com a amateur aconseguí 32 victòries, entre les quals destaquen l’Escalada a Montjuïc, la Pujada al Castell de Sant Joan de Blanes o el Campionat de Barcelona Participà en diverses edicions del Campionat del Món de ciclocròs en categoria juvenil i amateur Fou professional entre el 1984 i el 1986, amb els equips Teka, Hueso i Colchón CR El 1999 assumí el càrrec de seleccionador espanyol de ciclisme per a discapacitats físics i participà en els Jocs…

Com a jugador guanyà el vi Gran Premi de Catalunya per equips 1972 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 1977-81 i president del Club de Golf Terramar de Sitges 1983-84

Migcampista format al planter del Sevilla, fitxà pel RCD Espanyol 1990-97 procedent de l’equip andalús Amb el conjunt blanc-i-blau jugà 207 partits de Lliga i marcà 27 gols Disputà 20 partits amb la selecció espanyola, i fou subcampió en l’Eurocopa 1984 Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, el Figueres 2003-04 i el Badalona 2006-08

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per…

Senyor de Favara, Morella i Oliete Fill de Juan Galíndez de Sesé i d’Elvira López de la Torre Fou justícia major del regne 1348 Aconsellà Pere III el Cerimoniós de no reunir cort a Perpinyà 1351 per a jurar l’infant Joan En la guerra contra Castella fou capità general de Saragossa, amb plens poders per a pactar la pau Publicà furs i lleis d’algunes corts aragoneses

Tingué com a mestre Joan Magriñà  a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid 1982, de la qual…

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33