Resultats de la cerca

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Jugava de mig centre Procedent de l’Artiguense 1928-29, ingressà al RCD Espanyol 1929-30 Després jugà amb l’Atlètic Sabadell 1930-31, el Llevant 1931-32, el Castelló 1932-33, el Sants 1933-35, el Gavà 1935-36, l'Horta 1940-41 i el Tàrrega 1943-44 Jugà a prova amb el FC Barcelona 1932 Disputà dos partits amb la selecció catalana

Jugà al Reus, el Badalona, el Llevant, el Real Madrid 1928-29, l’Atlético de Madrid 1929-30, l’Espanyol 1930-31 i el Múrcia Amb l’equip madrileny disputà la final de Copa del 1929 Al juliol del 1931 defensà la porteria de la selecció catalana en dues ocasions En retirar-se, el 1940, inicià la carrera d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Terrassa

Abriga per llevant, amb les illes Grossa i del Botafoc, el port d’Eivissa Des del s XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa

Aquesta capella es localitza a la casa Solana, a llevant del Mall, i ha estat convertida en magatzem L’acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016 menciona una terra de Sant Pere al vilar i al coll de Solani Després trobem documentats diversos habitants que n’agafaren el cognom, com Berenguer de Santpere 1186 o Pere i Domènec de Santpere 1385

Arran del naufragi de quatre fragates 1865 davant el port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari Las Provincias , i hi féu construir el dic de Llevant El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial Es retirà i ingressà en l’orde cartoixà, a Valclara expulsat l’orde de França 1901, passà amb aquest a Itàlia

Situació Ruïnes de l’església, els carreus de la qual foren reaprofitats per a la construcció de la nova capella de Sant Macari de Salanova ECSA - JAAdell Les ruïnes de l’església de Sant Macari són situades al cim d’un turó, uns 200 m al sud de la masada de Salanova Mapa 32-11 251 Situació 31TBG937766 Poc abans d’arribar a Salanova, per la carretera de Llaguarres a la Pobla de Roda, hom veu a mà dreta, al costat de la carretera, les ruïnes d’aquesta església Església És un edifici en estat de ruïna avançada, i els seus materials foren espoliats i emprats en la construcció de la nova capella…

Situació Interior d’aquesta antiga església, avui convertida en corral i traster Arxiu Gavín L’antiga església de Santa Magdalena és situada dins l’edifici conegut com el Corral de Siles, rehabilitat com a habitatge, a l’extrem oest de la part alta de la població d’Oliola JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Història Fins a l’actualitat, no es coneixen notícies documentals que illustrin el passat d’aquesta església, que molt probablement depengué eclesiàsticament de la parròquia de Sant Tirs d’Oliola MLIR Església És un edifici molt transformat pel seu ús com a magatzem i dependència…

Situació Vista de llevant de l’església, on es veu l’absis assentat sobre un esperó rocallós ECSA - JA Adell El poble de Guardiola de Bassella o Guardiola de Segre és situat al vessant nord de la serra de Pubill L’església de Santa Fe és la parròquia del poble Mapa 34-13329 Situació 31TCG572470 El camí per anar al veïnat de Guardiola de Bassella surt del quilòmetre 80 de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell JAA Història Malauradament no s’ha localitzat cap notícia escrita relativa al lloc de Guardiola, ni a la seva església, dedicada a la Santa Fe i sufragània de la de…

Situació Una vista de l'exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, la part superior del mur del qual és coronada per un fris d’arcuacions cegues F Junyent-A Mazcuñan La capella s’assenta dalt un turó, situat a uns 500 metres de la població, vers llevant, en un indret enlairat a mà dreta de la Garona i protegit per la muntanya de Peguèra e Sodeveda Mapa 148M781 Situació 31TCH135358 Hom hi va per un camí que s’inicia davant mateix d’un camp de futbol, vorer a la població i a redós de les ruïnes del castell El seu recorregut fins als peus del turó,…