Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Germània
Geografia històrica
Nom que els romans donaren a la gran planícia de l’Europa central des del Rin al Vístula, ocupada per pobles d’arrel indoeuropea.
De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués a terme una…
Atzaila
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Pego (Marina Alta).
Hi han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, grega i romana
messalina
Dona dissoluta.
El terme prové del nom de l’emperadriu romana Valeria Messalina
San Giuliano Terme
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, a l’W del Monte Pisano.
Les seves aigües termals 41° eren conegudes ja a l’època romana
Galileu Galilei es retracta de les seves idees
Galileu Galilei es retracta de les seves idees davant la Inquisició romana
el Torcó
Aspecte d’un mas del Torcó (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Caseria
Caseria del municipi d’Avinyó (Bages), uns 7 km al S del poble, tocant al d’Artés.
Té l’origen en una villa, de probable ascendència romana, esmentada el 889
Cantàbria
Territori dels càntabres, bé que aquest topònim és esmentat poc sovint a les fonts històriques clàssiques.
A l’època romana pertangué al convent jurídic cluniense de la província Tarraconense
calze
Calze de ceràmica pintada de l’Àtica (segle VI a.C.)
© Musei Vaticani
Arqueologia
Vas, generalment proveït d’anses i de peu, fet de matèries diverses (argila, metall, vidre), sovint decorat o treballat, que apareix des d’època eneolítica a Sicília i a Grècia (on era anomenat Kýlix).
En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana
atimía
Història del dret
A la Grècia antiga, acte pel qual era posat fora de la llei el ciutadà culpable de determinades infraccions de dret públic (alta traïció, assassinat, corrupció dels magistrats, deutes al fisc, falsa acusació, etc.) que el privaven dels seus drets cívics fonamentals.
Correspon a la capitis diminutio romana L’ atimía podia ésser permanent o parcial
Archeologia Classica
Revista d’arqueologia clàssica fundada el 1948 per Giulio Q.Giglioli i editada anualment (abans semestralment) per la Universitat de Roma.
S'hi publiquen principalment treballs d’arqueologia etrusca, grega i romana d’Itàlia