Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
gorra
Lligadura de tela, pell o punt, sense ales ni copa, generalment amb visera.
gelèquids
Entomologia
Família de microlepidòpters, petits i nocturns, d’àpex punxegut i ales posteriors trapezoidals.
De les 6000 espècies existents, als Països Catalans n'hi viuen unes 350, algunes de les quals provoquen plagues agrícoles, com són el cuc rosat del cotó Pectiniphora gossypiella , l’alucita Sitotroga cerealella i la tinya de la patata Phthorimaea operculella , entre d’altres
micròpter | micròptera
Zoologia
Dit de l’animal que té les ales molt reduïdes i no funcionals.
Es dóna en alguns ocells i en certs insectes A vegades és una característica exclusiva de les femelles, com s’escau en algunes papallones de la família dels geomètrids
merleta
Heràldica
Ocell representat de perfil sense bec ni potes i amb les ales plegades.
A Espanya i Anglaterra hom el fa servir com a brisura dels quartogènits
aepyornis
Paleontologia
Gènere d’ocells fòssils de potes molt fortes, però mancats totalment d’ales.
Arribaven als 2 m d’alçària Visqueren a Madagascar durant la primera meitat del quaternari
pteroteca
Entomologia
En les nimfes dels insectes, esbós de les ales que tindrà l’adult.
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
Els grans grups d’hexàpodes avui
Esquema de les relacions filogenètiques entre els diferents grups d’hexàpodes en què s’indiquen les diferents denominacions que tenen o han tingut algunes de les principals agrupacions d’ordres al llarg de la història de l’entomologia A partir de Gullan i Cranston, 2005 / Gustavo Hormiga, Amadeu Blasco, Eduardo Saiz i Richard Lydekker Recentment, però, hi ha hagut noves aportacions en l’ordenació dels grups d’insectes Una revisió extraordinàriament minuciosa feta a partir de dades moleculars i morfològiques dels grans grups, que va ser publicada en dos treballs de PJ Gullan i PS Cranston, un…
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg…
gen Hox
Biologia
Família de gens que codifiquen altres gens per factors de transcripció i tenen la funció de coordinar i establir el patró d’estructures durant el desenvolupament embrionari.
Els gens Hox foren identificats per primer cop en insectes, en la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster , gràcies a les alteracions que provoquen quan estan mutats Aquestes alteracions consisteixen en l’adquisició per part d’un segment de la mosca de les estructures pròpies d’un altre segment, com per exemple l’adquisició de potes on hi hauria d’haver antenes, o d’un segon parell d’ales on hi hauria d’haver alteris, estructures que serveixen de balancí per a equilibrar el vol La família gènica Hox ha estat trobada en tots els organismes analitzats, amb un nombre variable de gens…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina