Resultats de la cerca
Es mostren 13983 resultats
gavota
Música
Dansa popular francesa estesa sobretot a la Bretanya, la Provença i en algunes àrees del País Basc.
A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la textura…
xarxa de nova generació
Electrònica i informàtica
Terme emprat per a descriure algunes evolucions arquitectòniques de les xarxes de telecomunicació tan troncals com d’accés.
Generalment, una NGN implica que una xarxa transporti tota la informació i proporcioni accés a serveis veu, dades, i tot tipus de continguts com el vídeo a través de l’encapsulament en les dades en paquets, tal com fa internet actualment Les xarxes NGN fan servir comunament Internet Protocol per a homogeneïtzar l’accés als serveis oferts
maduixera borda
Nom aplicat a algunes espècies de rosàcies semblants a la maduixera, tals com Fragaria viridis o Potentilla sterilis
.
macrofàgia
Ecologia
Característica tròfica d’algunes espècies consistent a seleccionar l’aliment, que acostuma a ésser de valor nutritiu elevat.
Solen tenir un sistema nerviós evolucionat, com és el cas dels depredadors
rebosteria
Alimentació
Provisió de viandes aptes per a guardar-se un temps, tals com embotits, carn freda, algunes begudes, etc.
pont
Indústria tèxtil
Dispositiu lateral que tenen algunes llançadores per tal que la trama en surti amb una tibantor regular determinada.
els Castellons
Partida
Partida rústica amb cases de camp del municipi de Teulada (Marina Alta), algunes de les quals estan deshabitades.
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
locatiu
Gramàtica
Cas de la declinació que en algunes llengües indica el lloc on es realitza l’acció del verb.
En llatí, per exemple, solia ésser l’ablatiu En català s’expressa per mitjà de preposicions treballa a casa, resideix a Barcelona