Resultats de la cerca
Es mostren 755 resultats
Joan Cervera Batariu
Excursionisme
Excursionista.
Membre del grup d’escalada del Club Excursionista de Gràcia CEG des del 1950, del qual fou president 1957-61 Durant la seva presidència creà el Grup d’Investigacions Espeleològiques i l’Agrupament Escolta Pere Rosselló Ascendí als principals cims catalans i espanyols, els Alps i diverses muntanyes de Grècia Cofundà les Jornades de Medicina de Muntanya i organitzà les operacions de recuperació del paisatge de l’alta muntanya dels Pirineus amb la Mountain Wilderness de Catalunya Fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC 1992-95 i membre del Grup…
Lluís Giner Arnabat

Lluís Giner Arnabat (expedició Everest 1988)
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci del Grup Excursionista Malgratenc i membre del GAME, ha realitzat escalades a Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus, Riglos, els Picos de Europa i els Alps, entre les quals destaquen l’integral de Peuterey al Mont Blanc, l’esperó Walker de les Grans Jorasses, la Cima Grande di Lavaredo, i dos intents fallits a les cares nord del Cerví i l’Eiger Ha participat en dues expedicions a l’Himàlaia assolí el cim de l’Everest amb Nil Bohigas i Jerónimo López 1988 i de l’Ama Dablam 1992 Des del 1999 és director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…
Grup de Muntanya Sarrià
Excursionisme
Entitat excursionista de Sarrià de Ter.
Nasqué el 1974, a partir d’un grup de joves vinculats a la parròquia de la població, que esdevingueren secció d’excursionisme de l’Agrupació Esportiva i Cultural de Sarrià de Dalt Més tard l’entitat es fusionà amb el Club d’Handbol Montserrat de Sarrià de Ter i tot seguit es transformà en la secció de muntanya de la Unió Esportiva Sarrià UES El 1985 es desvinculà de la UES i adquirí personalitat jurídica pròpia Durant la dècada de 1980 realitzà les primeres ascensions als Alps Els anys 2002 i 2005 diversos membres assoliren cims dels Andes i el 2008, dos set mils de l’Himàlaia…
Lluís Gómez Mestre
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador de muntanya.
Membre del Centre Excursionista del Penedès i del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual exercí com a vicepresident primer, formà part del grup de pioners catalans de l’himalaisme participà en l’expedició penedesenca al Tukuche 1987, un parell de vegades a l’Everest 1983, 1985, una expedició amb Conrad Blanch al Gasherbrum II 1980, un intent fallit al K2 1988 i l’ascensió al Broad Peak amb Carles Vallès, pel costat del Pakistan 1988 En l’àmbit de l’esquí de muntanya, ha realitzat travesses, ascensions i curses pels Pirineus, els Alps i l’Himàlaia És jutge àrbitre d’esquí…
Emili Gil Botí

Emili Gil Botí
Gerardo Blázquez
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans…
Jordi Pons i Sanjinés

Jordi Pons i Sanginés
© Arxiu J. Pons
Alpinisme
Alpinista, esquiador, cineasta i escriptor.
S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM També és soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español GAME Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps Cerví 1962, Eiger 1964 i Grans Jorasses 1967 Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE 1961 i al…
, ,
encavalcament

Encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se…
guerra de les Gàl·lies
Militar
Expedició militar dirigida per Juli Cèsar per sotmetre els gals al poder de Roma.
La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l'…
eolífon
Música
Instrument que imita el so del vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és el so Alguns…
Josep Corominas Tarrés
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak El 1989 aconseguí proclamar-se campió de Catalunya i subcampió d’Espanya d’eslàlom, i participà en el Campionat del Món júnior de l’especialitat Ja en categoria sènior, entre el 1990 i el 1993 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa del Món i altres proves internacionals Després d’obtenir el títol d’entrenador i àrbitre de piragüisme en aigües braves, entrà al cos tècnic del Club Cadí Canoë-Kayak i formà part de l’equip organitzador de les competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 1999-2009, entre les quals destaquen diversos Campionats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina