Resultats de la cerca

Forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, installat a la Casa de l’Ardiaca La separació de la documentació municipal, l’any 1917, en administrativa i històrica, permeté la creació, al costat d’aquesta darrera, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb l’admissió de tota mena de documents referents a Barcelona, ingressats des del 1924 a la Casa de l’Ardiaca i distribuïts en diversos fons municipal, notarial inventaris, contractes, societats, etc, judicial antiga vegueria i escrivanies, corporatiu gremis i confraries, comercial empreses dels segles XVII-XIX,…

Existia el 1011 Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427, si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un…

L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la rectoria La porta actual de l’església, d’estil barroc i…

Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística

Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304 La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat

Formà part de la Lliga d’Esparta segles VI-IV aC Possessió dels etolis i, després, de Filip V de Macedònia, fou incorporada a la Lliga Aquea, i des del 146 aC formà part de la província romana d’Acaia N'era famós el temple d’Apollo Epicuri segle V aC Hi ha restes de la muralla, prop de la moderna Pàvlitsa

Des del segle IV fins al segle XIII esdevingué una de les més importants del món occidental Posteriorment, les tombes de més valor artístic foren donades progressivament als visitants illustres de la ciutat i d’altres foren utilitzades per a bastir diversos edificis Actualment, les peces que resten són arrenglerades i donen forma a una avinguda que desemboca a l’església romànica de Sant Honorat El lloc inspirà Van Gogh i Gauguin

Donà nom a la séquia de Favara , que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l' assut de Favara , dins el terme de Quart de Poblet i travessa els de Mislata, València on rega les hortes contigües als ravals meridionals i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Allal Jaume I la donà a la ciutat el 1239 El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà