Resultats de la cerca

Format a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, també fou atleta del Club Atlètic Masnou, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Larios i el Futbol Club Barcelona Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya 1993, 1997, 1998, 1999 i dues de Catalunya 1999, 2000 També fou campió català de llançament de pes en pista coberta 1999 i nou cops campió català de llançament de disc d’hivern Entre el 1995 i el 1999 millorà cinc cops el rècord català de llançament de disc Participà en els Jocs Mediterranis 1997

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició

Organitzada anualment pel club Cornellà Atlètic, en cada edició es disputaven fins a una vintena de curses per a totes les categories, federades, escolars i populars L’any 1998 la prova aconseguí la categoria d’internacional La cursa del 2011 també fou el Campionat de Catalunya de la milla en ruta Entre els atletes que han guanyat la competició destaquen l’atleta local Reyes Estévez, vencedor en quatre ocasions, Fermín Cacho, Arturo Casado, Manuel Olmedo i l’ucraïnès Ivan Hesko Entre les noies, han guanyat Montse Fontarnau, en tres ocasions, Jacqueline Martín, Carla Sacramento, Marta…

S’instaurà en memòria de Josep Pla March, fundador del Club Atlètic Manresa En la primera edició, l’aragonès Luis María Garriga superà el rècord d’Espanya La segona edició enfrontà el CA Manresa amb una selecció de la Costa d’Ivori Els anys 1968 i 1969 no es disputà i tornà el 1970 amb un encontre interclubs, fórmula que adoptà durant la resta de les seves edicions El 1972, en la celebració dels cinquanta anys de l’atletisme a Manresa, el Memorial fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de relleus i el 1977, del Campionat de Catalunya de clubs

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Barcelona Atlètic 1971-76 Jugava de migcampista i fitxà pel Valladolid 1976-88, les set darreres temporades a primera divisió, amb el qual disputà 374 partits de Lliga, marcà 47 gols i guanyà la Copa de la Lliga 1984, quan era capità de l’equip Com a tècnic començà a les categories inferiors del Valladolid, fou segon entrenador del primer equip i entrenador titular 2000-03 Posteriorment dirigí el Tenerife 2004-05 i el Castelló 2005-07 Un fill seu, Xavier, és futbolista

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991

Membre del Centre Excursionista d’Abrera, és guanyador de multitud de curses de muntanya, en ruta o en pista Entre els seus millors resultats hi ha la victòria en el Campionat de Catalunya de 10 km 1999, en el de mitja marató 2007 i en el de curses de muntanya 2010 A escala estatal fou tercer classificat en el Campionat d’Espanya de marató 2007 i a escala internacional fou campió del món de curses de muntanya Buff Skyrunner World Series per equips amb la selecció catalana 2005-06 També és entrenador del Club Atlètic Abrera

Començà en el juvenil de l’Atlètic Poble-sec i la temporada 1949-50 fitxà per l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Debutà oficialment en el primer equip del Barça en el torneig de Copa del 1951 que s’adjudicà el conjunt blaugrana Tanmateix, les dues campanyes següents 1951-53 jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb alguna aparició en el primer equip Disputà 4 partits amb el Barça i marcà 2 gols Posteriorment, jugà a primera divisió amb l’Sporting de Gijón, el Jaén i el Valladolid Els seus dos darrers equips foren el Manresa i el Calella

Començà a jugar al CD Terrassa i després passà a l'Atlètic de Terrassa Posteriorment jugà amb l’equip belga del Royal Wellington THC 2012-16 i des de la temporada 2016-17 amb el també belga Braxgata HC Membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat d’Europa 2010, 2011, 2013, 2015, del Món 2010, 2014 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca una medalla de plata obtinguda en el Campionat d’Europa d’hoquei sala 2010, un diploma olímpic 2016 i una medalla de bronze al Campionat del Món 2018

Al principi dels anys setanta ingressà al planter del Futbol Club Barcelona, on dirigí l’equip juvenil 1972-76 i guanyà quatre Campionats d’Espanya de la categoria El 2 d’abril de 1976, arran de la destitució de Hennes Weisweiler, es feu càrrec del primer equip del Barça fins a l’acabament de la temporada A continuació dirigí el Barcelona Atlètic 1976-78 i, la temporada 1978-79, fitxà pel Celta de Vigo A la dècada de 1980 fou contractat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per a treballar en el futbol de base català