Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
cavaller
Història
A la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
Els cavallers equites pertanyien a l’orde eqüestre, per fer part del qual calia ésser inscrit al cens eqüestre, és a dir, posseir un mínim de 400 000 sestercis D’ençà d’August els foren reservats una sèrie de càrrecs civils i militars, seguint un ordre preestablert o cursus honorum eqüestre els de prefecte praefectus i procurador procurator eren els més destacats Per decisió de l’emperador podien passar a l’orde senatorial L’orde eqüestre tingué un paper molt important i serví perquè poguessin accedir a les classes dirigents gent d’origen humil o indígenes romanitzats de…
Johann Georg Theodor Graesse
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari i historiador de la literatura alemany.
Doctor en filologia per la Universitat de Leipzig 1834 Entre el 1843 i el 1854 fou el bibliotecari privat de Frederic August II de Saxònia Fou també director del gabinet numismàtic i del museu de la porcellana de Dresden Entre el 1837 i el 1860 publicà Lehrbuch einer allgemeinen Literärgeschichte aller bekannten Völker der Welt ‘Tractat d’història de la literatura universal de tots els pobles coneguts del món’, i el 1861, Orbis latinus, oder Verzeichnis der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc ‘ Orbis latinus , o inventari dels noms llatins de les ciutats més…
Conrad I de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1188-92), senyor de Tir (1187-92) i rei electe de Jerusalem (ConradI).
Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins
Antoine Caron
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569
Balduí I de Constantinoble
Història
Emperador de Constantinoble (1204-05), comte de Flandes (Balduí IX: 1194-1205) i comte d’Hainaut (Balduí VI: 1195-1205).
Fill de Balduí V, comte d’Hainaut, i de Margarida I, comtessa de Flandes, reuní ambdós comtats 1195 Lluità al costat d’Anglaterra contra Felip Ii August de França Pel tractat de Péronne 1200 obtingué del rei francès la retrocessió del nord-est de l’Artois Fou un dels caps de la quarta croada, que instauà l’imperi llatí de Constantinoble, del qual fou elegit emperador gràcies al suport de Venècia Derrotat if et presoner pels búlgars a la batalla d’Adrianòpolis 1205, fou probablement mort per orde del tsar búlgar Fou succeït pel seu germà Enric I
Hans Werner Richter
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989
Nimes
L’amfiteatre de Nimes, anomenat també Les Arènes
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.
És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre…
Santiago Pi i Sunyer
Biologia
Medicina
Metge fisiòleg i polític.
Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de…
Joaquim Ventalló i Vergés

Joaquim Ventalló Vergés
ARXIU PAU VINYES
Literatura catalana
Comunicació
Escriptor i publicista.
Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports , Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina