Resultats de la cerca
Es mostren 1451 resultats
Cabrianes

Vista de Cabrianes (Sallent)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble (284 m alt.) del municipi de Sallent (Bages).
És un indret de cases agrupades, vora la carretera de Sallent a Artés, en terreny pla, entre la Riera Gavarresa i el Llobregat, aigua avall de la vila de Sallent El 1986 tenia una població de 248 h, que augmentà fins a 320 h el 2001 L’any 1080, l’alou del pla de Cabrianes Cabrilianes era del monestir de Ripoll Al segle XII passà, com la resta del terme de Sallent, a la senyoria dels bisbes de Vic A primers del segle XVII, i per al servei religiós del veïnat, hi havia una capella dedicada a sant Ramon de Penyafort, que l’any 1685 havia d’ésser restaurada L’església actual de…
sinodalitat
Cristianisme
Forma d’exercici de la corresponsabilitat dins l’Església consistent a prendre decisions conjuntament tots els cristians —bisbes, capellans, religiosos i laics—.
La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999 i Josep…
lladronici d’Efes
Nom amb què és conegut el sínode de bisbes de la línia monofisita presidit, a Efes, per Diòscor, patriarca d’Alexandria (449).
Rebutjà la distinció de dues natures en Crist i feu fugir els legats del papa Els fautors d’aquest sínode foren condemnats pel concili de Calcedònia 451
Gallia Christiana
Història
Recull sistemàtic de documents sobre tots els bisbats i els monestirs de França amb llistes de bisbes i d’abats analitzades críticament.
L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
anglicanisme

L’arquebisbe de Canterbury
Cristianisme
Doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury.
Orígens, estructura i desenvolupament Tenen un sistema ideològic diferent tant del de l’Església de Roma com del de les Esglésies protestants El terme d’Església anglicana designava primitivament l’Església d’Anglaterra, però actualment enclou les Esglésies de diversos països del Commonwealth britànic i àdhuc d’altres països com, per exemple, l’ Església episcopaliana dels EUA A mitjan primera dècada del segle XXI, l’anglicanisme tenia uns 27000 ministres i uns 2,6 milions de fidels repartits entre les illes Britàniques, els EUA, el Pakistan, l’Índia, Myanmar, Sri Lanka, el Canadà, l’…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
Agustí Parés
Historiografia catalana
Historiador i prevere rossellonès, d’expressió francesa.
Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J “Les…
excomunió
Dret canònic
Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’…
Solterra

Restes del castell de Solterra
Anna Tubert Tulsà (Generalitat de Catalunya)
Castell
Antic castell, situat al cim del puig de Solterra(1.202 m), del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor.
La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes Consta des de l’any 994 i ben aviat 988 el terme d’Osor ja formà un domini a part El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís 1058 d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic 1088, que l’infeudaren als Queralt El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany passà a la família Gurb a la fi del segle XIII A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del Pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina