Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
cinema suec
Cinematografia
Cinema produït a Suècia.
Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…
Santa Maria de la Maçana o del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església de Santa Maria de la Maçana des del costat de migjorn L’edifici, petita capella rural, ha sofert moltes modificacions, la darrera de les quals, força desafortunada, ha desvirtuat en una bona part la gràcia que havia de tenir originàriament F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba en un planell enlairat, voltat de boscs esclarissats dins l’antic terme de Maçana poques vegades apareix com a terme de castell Als seus peus hi ha la riera de Maçana, la qual solca les terres meridionals del municipi d’Aguilar de Segarra, frontereres amb…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos i pes de prop de 4 g d’or fi, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi
Pàdua
Pàdua El Palazzo della Raggione (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…
la Farga de Moles
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra.
A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell…
teologia moral
Cristianisme
Part de la teologia que examina la conducta moral en el marc de la revelació.
En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de cada metil és…
Sant Sernilh de Betren (Vielha)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben situades a l’extrem occidental del poble Mapa 148M781 Situació 31TCH206298 FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de les construccions que hom pot apreciar en aquest indret dues naus paralleles, de les quals la de migjorn és la que correspon a l’època romànica A Mazcuñan-F Junyent Detall de les ruïnes, corresponents a la nau romànica, a l’indret on hi ha un finestral F Junyent-A Mazcuñan Llevat del campanar, que encara es manté dempeus, la resta de l’edifici, ocupada ara pel cementiri, és una pura ruïna Entremig de les restes, encara es poden…
Sant Salvador de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua cases amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina