Sant Sernilh de Betren (Vielha)

Situació

Les ruïnes d’aquesta església es troben situades a l’extrem occidental del poble.

Mapa: 148M781. Situació: 31TCH206298. (FJM-AMB)

Església

Planta, a escala 1:200, de les construccions que hom pot apreciar en aquest indret: dues naus paral·leles, de les quals la de migjorn és la que correspon a l’època romànica.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Detall de les ruïnes, corresponents a la nau romànica, a l’indret on hi ha un finestral.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Llevat del campanar, que encara es manté dempeus, la resta de l’edifici, ocupada ara pel cementiri, és una pura ruïna.

Entremig de les restes, encara es poden destriar perfectament, dins el conjunt, els basaments de dues naus paral·leles, de les quals la de migjorn, llarga i estreta, ateses les seves característiques, correspon a l’època romànica.

Per poder-ne fer un estudi precís i detallat, caldria realitzar-hi una exploració arqueològica, cosa difícil de dur a terme a causa de l’ocupació del solar per la necròpoli. (FJM-AMB)

Escultura

Al mur de tramuntana, bo i fent d’ampit d’un finestral, hi ha un bloc de pedra rectangular (107 × 38 cm), que, atès el treball d’escultura que presenta, devia ésser reaprofitat a partir d’un fragment de fris inutilitzat, ja que aquest bloc, escapçat per un dels costats, recorda les formes existents en frisos com el de Sant Pèir d’Escunhau, el de l’església de Vilac, etc.

Fris ornamental en baix relleu, actualment reaprofitat.

F. Tur

La seva ornamentació consisteix en tres cercles contigus i tangents, disposats horitzontalment, que són tenallats per uns ornaments a manera de grapes.

El cercle de mà esquerra, parcialment trossejat, inclou l’anagrama de Crist; el central inscriu un element vegetal format per sis pètals; i el de mà dreta conté una creu grega de braços patents.

Aquests motius han estat tallats damunt un fons llis, del qual emergeixen en baix relleu. Es tracta d’un treball delicat, que s’ha servit d’uns temes ja força corrents anteriorment al romànic i que en aquesta època esdevingueren habituals. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • José Sarrate i Forga: El arte románico en el Mig-Aran, Lleida 1975.