Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Peter Gustav Lejeune Dirichlet
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el problema de…
Els primers ex-libris catalanistes
Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat…
Brunsvic
Família principesca alemanya del llinatge dels güelfs, fundada per Otó I l’Infant, el qual rebé el ducat de Brunsvic l’any 1235.
Foren branques principals les dues de Brunsvic-Lüneburg 1252-1388 i 1428-1705, la darrera de les quals donà lloc a la branca electoral 1692 i després 1714 reial de Hannover, la de Brunsvic-Grubenhagen 1279-1596, la de Brunsvic-Göttingen 1286-1437 i la de Brunsvic-Wolfenbüttel 1318-1806 El 1806, arran de la dissolució del Sacre Imperi, el duc de Brunsvic-Wolfenbüttel es convertí en sobirà de Brunsvic, i en morir sense fills el darrer duc 1884, el ducat havia de passar a la branca reial de Hannover, que havia estat expulsada 1866 del tron pels prussians, però Bismarck s’hi oposà i…
dermòpters
Mastologia
Ordre de mamífers que comprèn el gènere Cynocephalus i les espècies del qual són de dimensions petites, puix que només atenyen 40 cm de longitud total.
Presenten una membrana el patagi que s’estén des dels costats del coll, abraça les extremitats i arriba fins a la cua Habiten en selves espesses i són arborícoles De dia romanen penjats de les branques com els ratpenats, i de nit surten a nodrir-se de fruites i brots joves Salten d’arbre en arbre valent-se del patagi, ja que quan es llancen al buit obren llurs extremitats de manera que el patagi actua com a paracaigudes La dentició és com la dels insectívors El gènere Cynocephalus comprèn dues espècies C volans , que habita a les illes Filipines, i C variegatus , que habita al sud…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les…
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres Les del banyarriquer del…
Montmorency
Família francesa els orígens de la qual es remunten a la donació de la senyoria de Montmorency, feta per Hug Capet a Bouchard I el 996.
Des del 1327 portaren el títol de primers barons de França A mitjan s XIII la família es dividí en dues línies la branca primogènita, la dels barons de Montmorency, i la branca dels Montmorency-Laval, que s’anà dividint en petites senyories i s’extingí al s XIX La branca principal, a la mort de Jean II 1477, es dividí en tres branques la dels Montmorency-Nivelle, comtes de Horn i barons de Montigny, als Països Baixos la dels Montmorency-Bouteville, barons de Fosseux, marquesos de Thury i ducs de Luxemburg i la dels ducs de Montmorency, el títol i els béns dels quals, amb l’execució d’Henri II…
Cordillera Central
Serralada
Nom d’algunes branques de la serralada dels Andes a Colòmbia, el Perú i Bolívia.
A Colòmbia és el braç central dels tres en què es divideix, entre la vall del riu Magdalena, a l’est, i la vall del riu Cauca, a l’oest culmina als nevados Ruiz, Tolima i Huila Al Perú és la que hi ha entre els rius Huallaga, a l’est, i Marañón, a l’oest i al nord A Bolívia és la continuació meridional de la Cordillera Real, drenada pels rius Caine, Grande, Pilcomayo i els seus afluents
penca
Botànica
Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols gruixuts i carnosos de certes plantes.
multípar | multípara
Botànica
Dit de la ramificació o de la inflorescència que presenten diverses branques al mateix nivell.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina