Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori…
casa de Brandenburg
Història
Casa marcgravial del Sacre Imperi.
Fou regida per quatre dinasties la dels ascanis de Weimar 1134-1320, que es desglossà en dues branques, Brandenburg-Stendal-Tangermünde extingida el 1320 i Brandenburg-Stargard-Salzwedel extingida el 1317 la dinastia dels Wittelsbach de Baviera 1320-73 la dinastia dels Luxemburg 1373-1415 i la dels Hohenzollern de Nuremberg 1415-1918, els quals, el 1417, aconseguiren de l’emperador la dignitat de prínceps-electors del Sacre Imperi D’aquesta darrera dinastia en sortiren diferents línies, la principal de les quals regnà a Prússia i les secundàries a diversos principats de l’Imperi…
Teobald III de Blois
Història
Comte de Blois, Tours, Chartres (1037-~89) i de Troyes i Meaux (1063-~89), fill d’Eudes II de Blois.
Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois,…
Marci
Història
Nom gentilici romà.
D’origen molt antic hom suposava que els Marcis descendien del llegendari Ancus Marci , quart rei de Roma, la família gens Marcia tingué diverses branques patrícies i plebees, i entre els seus membres es destacaren Quint Marci Rex , pretor el 144 aC i constructor de l’aqüeducte que portava l' acqua Marcia a Roma, Gai Marci Rutili , cònsol en diverses magistratures, primer dictador de la plebs 356 aC i censor 351 aC, que el 342 aC aplacà una sedició militar, i Luci Marci Sèptim , cap de les forces d’Hispània després de la derrota i la mort dels Escipions 212 aC, que obtingué…
Eveli Dòria i Bonaplata
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Enginyer industrial, fou catedràtic de química a la universitat Collaborà en publicacions científiques de la seva especialitat i en revistes literàries com L’Atlàntida i L’Aureneta El 1909 fou secretari dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà la flor natural el 1914 i el 1917 per les poesies Humanals i El darrer llop , respectivament, i un accèssit el 1916 Publicà llibres de faules en vers Música vella , 1896, i Moneda curta , 1908, de poesia De sol a sol , 1899 Tríptics , 1901, i Branques mortes , 1902 i de prosa narrativa Lo tasta Olletes , 1898, i els assaigs Lo…
Bel·ló I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona en temps de Carlemany.
Pare de Guiscafred, comte de Carcassona, de Sunifred Sunifred I d’Urgell-Cerdanya , comte d’Urgell-Cerdanya —pare de Guifré I de Barcelona —, amb força seguretat d’ Oliba I de Carcassona , comte de Carcassona, i probablement de Sunyer I d’Empúries-Rosselló , comte d’Empúries-Rosselló Posseïa els béns patrimonials al Conflent, però hom en desconeix els antecedents familiars i les circumstàncies del naixement La seva persona s’ha de considerar com l’origen del Casal de Barcelona , del tronc inicial del qual devien néixer diverses branques que s’estengueren cap a l’Alvèrnia, el…
automatització
Economia
Sociologia
Tecnologia
Aplicació d’automatismes per tal d’aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d’un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat.
Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anullació de la intervenció de l’home com a element de producció L’automatització, possible gràcies al gran desenvolupament experimentat per l'automàtica durant la primera meitat del s XX, és aplicable especialment en tots aquells processos continus o respectius que presenten un programa únic d’elaboració Així, doncs, són especialment adequades per a l’automatització les produccions en gran sèrie d’una peça mecanitzada, les plantes productores d’energia, les…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les…
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres Les del…
dermòpters
Mastologia
Ordre de mamífers que comprèn el gènere Cynocephalus i les espècies del qual són de dimensions petites, puix que només atenyen 40 cm de longitud total.
Presenten una membrana el patagi que s’estén des dels costats del coll, abraça les extremitats i arriba fins a la cua Habiten en selves espesses i són arborícoles De dia romanen penjats de les branques com els ratpenats, i de nit surten a nodrir-se de fruites i brots joves Salten d’arbre en arbre valent-se del patagi, ja que quan es llancen al buit obren llurs extremitats de manera que el patagi actua com a paracaigudes La dentició és com la dels insectívors El gènere Cynocephalus comprèn dues espècies C volans , que habita a les illes Filipines, i C variegatus , que habita al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina