Resultats de la cerca
Es mostren 724 resultats
anàlisi de l’error
Matemàtiques
Estudi del comportament dels errors comesos en realitzar un càlcul, amb relació a les operacions implicades.
Suposem, en general, que coneixem els valors aproximats
Evelyn Berezin
Electrònica i informàtica
Informàtica, inventora i empresària nord-americana.
Filla d’immigrants judeorussos, el 1946 es graduà en física per la Universitat de Nova York Abandonà el doctorat poc abans d’acabar-lo 1950 Casada el 1951, conservà el cognom de soltera per a finalitats professionals Aquest any s’incorporà a l’empresa Electronic Computer Corporation, on es dedicà al disseny de sistemes de processament de dades per a aplicacions diverses, generalment de comptabilitat, però també, entre d’altres, militars càlcul de projectils per al Departament de Defensa i d’apostes El 1957 passà a una altra companyia, Teleregister, en la qual el 1960 desenvolupà…
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del primer coeficient…
situació
Transports
Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.
L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de demora, la…
Harold Garfinkel
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…
supercomputador
Electrònica i informàtica
Ordinador de gran potència especialitzat en el càlcul intensiu, que s’utilitza en tasques científiques i tècniques.
pielotomia
Incisió practicada en la pelvis renal, generalment per eliminar un càlcul o per evacuar un embassament líquid.
Antoni Alà
Economia
Matemàtiques
Primer director de l’Escola de Càlcul Teoricopràctic establerta per la Junta de Comerç barcelonina el 1815.
És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona
mitjana

Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de…
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina