Resultats de la cerca

Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general 1511 Durant les Germanies 1520-22 lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats

Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99

Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850

Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900

Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum

Fou catedràtic de zoologia a la Universitat de Jena Defensor de Darwin, féu una interpretació monista de l’univers i explicà tots els fenòmens naturals per les lleis de l’evolució Fou un dels primers a indicar que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi Les seves obres principals són Generelle Morphologie der Organismen 1866, Natürliche Schöpfungsgeschichte 1868 i Anthropogenie 1874

Format a l’acadèmia de San Fernando de Madrid, on després fou catedràtic, i a París Fou deixeble de Rafael Esteve Expositor en les Exposiciones Nacionales de Madrid, obtingué una primera medalla, el 1862, per Origen del cognom dels Gironès , i la consideració de la primera medalla el 1864 Fou director dels tallers de gravat del Banco de España

Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva

Especialista en dret municipal Funcionari de l’ajuntament de Barcelona 1918 Catedràtic de dret municipal i director de l’Escola d’Administració Local creada per la Generalitat Participà a la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya Organitzà, a partir del 1915, les Setmanes Municipals Publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal 1914