Resultats de la cerca
Es mostren 3080 resultats
Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
Dipòsit documental format pel conjunt d’arxius històrics i administratius del Rosselló i la Cerdanya reunits d’ençà de la Revolució Francesa i organitzats metòdicament el 1910.
Conté unes sèries històriques i administratives, alguns arxius municipals Vinçà, Cotlliure, Osseja, Vernet, Ceret, Prats de Molló, Tuïr, inclòs el de Perpinyà actualment en dipòsit, i els arxius hospitalaris Entre les sèries històriques figuren els fons procedents de la procuració reial de Mallorca, dita després de Rosselló i de Cerdanya 845-1660, del Consell Sobirà del Rosselló segle XVII i XVIII, de l’almirallat de Cotlliure 1691-1790 i de la intendència del Rosselló 1660-1790 i del País de Foix 1716-84 de la Universitat de Perpinyà 1350-1790 un fons notarial 1261-1850 els fons del bisbat d…
la Torre d’Eina
Cim
Pic (2 850 m alt.) del massís del Puigmal, que es destaca vers el N de la línia de crestes que separa el Ripollès de la Cerdanya, a la qual s’uneix a través del pic d'Eina
.
És termenal dels municipis d’Eina, SantPere dels Forcats i Planès Alta Cerdanya
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del segle XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
prat d’Aguiló
Plana de pasturatge, suspesa a 1 990 m alt. al vessant septentrional de Cadí, sota el pic de Comabona i prop del pas de Gosolans, damunt la vall de Ridolaina (municipi de Martinet, Baixa Cerdanya).
Hi passa el camí de Gòsol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló més conegut com a pas de Gosolans El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras
Bena
Llogaret
Llogaret del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), situat a 1 600 m d’altitud, en un coster del pic de Bena
(contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena
(tributari del riu de Brangolí per la dreta).
El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol
estany de Lanós
Llac
Llac de l’Alta Cerdanya, prop del País de Foix, dins el municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
És un estrany d’origen glacial, de circ, situat en el vessant NW del Carlit, a 2 154 m alt, alimentat per neus persistents i pel riuet de Font Viva, i és emissari del riu d’Aravó o de Querol Tenia 2 500 m de llargada La seva superfície 84 ha i profunditat màxima de 53,7 m feren pensar que el seu volum d’aigua 17 hm 3 podia fornir energia hidroelèctrica a la capçalera de l’Arieja Els regants de la Baixa Cerdanya protestaren 1916, i el litigi no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia 1957 El volum de l’estany ha estat ampliat fins a 70 hm 3 gràcies a una resclosa de 45 m d’alt i…
Sallagosa
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall del Segre, des del final de la vall de Llo a l’enclavament de Llívia; el 1974 li fou annexat el terme de Llo.
S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…
Arànser

Poble d’Arànser, aigua amunt del riu del mateix nom
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a 1 493 m alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut.
El castell d’Arànser i al límit amb el terme d’Aristot Alt Urgell el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya
Naüja
Naüja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, als darrers contraforts N del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’E, fins al pla de Medes, a l’W.
És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Hom hi conrea 192 ha, de les quals 136 són ocupades per prats i farratge Hi ha 38 ha de cereals blat, sobretot i 3 ha d’hortalisses La ramaderia de bestiar boví té importància més de 160 caps el 1980 La població disminueix ràpidament des del 1866 El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya El poble 45 h diss 1982 1 305 m alt és a la capçalera del Rigat L’església parroquial de Sant…
la Perxa
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina