Resultats de la cerca
Es mostren 3647 resultats
internet
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinidament i d’abast mundial.
Nasqué a partir d’un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l’objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l’eventualitat d’un atac massiu especialment nuclear, la comunicació no pogués ser mai completament desactivada Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic També amb aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa, sinó en funció de l’estat de la xarxa El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el projecte, inicià…
Cable News Network
Emissora de televisió nord-americana que popularitzà el model d’informació contínua durant les vint-i-quatre hores del dia.
Fundada pel magnat de la comunicació Ted Turner, començà les emissions l’1 de juny de 1980 Entre els esdeveniments que la CNN ha cobert en directe, destaquen el segrest de Beirut del 1985 l’explosió de la nau espacial nord-americana Challenger el 1986 el “dilluns negre” de la borsa de Nova York a l’octubre del 1987 la revolta d’estudiants de la plaça de Tiananmen, a Pequín, el 1989, i la guerra del Golf Pèrsic, el 1991, en què fou l’única televisió amb periodistes que informaven des de la capital de l’Iraq, Bagdad El 1990 tenia cent cinquanta milions de televidents, repartits en…
redifusió
Electrònica i informàtica
Distribució de continguts informatius o lúdics per un emissor que ha adquirit els drets de l’emissor original per mitjà d’un contracte o llicència.
Aquesta transmissió es pot fer en qualsevol mitjà de comunicació televisió, ràdio, premsa i web En la redifusió televisiva, un programa s’emet en una cadena de televisió diferent de la qual s’emeté per primera vegada, després d’una venda dels drets de reproducció Hi ha també programes que són creats exclusivament per a la redifusió en diverses cadenes d’àmbit nacional o internacional La redifusió radiofònica funciona com la televisiva, però normalment les ràdios normalment d’FM obtenen programes de grans cadenes d’àmbit estatal En la redifusió web, alguns continguts d’un web,…
coma de Fenarroi
Coma de la vall de Barravés (Alta Ribagorça), dins el terme de Vilaller, al vessant W de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi
(2 575 m).
Al nord, la collada de Fenarroi 2 470 m alt, facilita la comunicació amb Caldes de Boí El barranc de Fenarroi que s’hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l’esquerra
La ràdio
Aquest mapa representa el nombre d’emissores de ràdio per Estat, no la seva potència, i el nombre de receptors per cada mil habitants Són indicadors de producció i consum d’aquest mitjà de comunicació La radiodifusió com a mitjà de comunicació de massa va sorgir a l’inici de la dècada del 1920, data a partir de la qual superà el paper inicial que tenia com a substituta del telègraf El fet de poder sentir la música i la paraula a través de les emissions radiofòniques va portar les grans fàbriques de material elèctric a plantejar-se’n la producció i comercialització d’…
La publicitat, expressió de la cultura de masses
Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…
Tercer Congrés d’Història de la Medicina
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València del 10 al 12 d’abril de l’any 1969 i organitzat per José María López Piñero i Lluís Garcia i Ballester.
Desenvolupament enciclopèdic Oficialment fou un congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, però en realitat es convertí en el primer congrés contemporani de la història de la ciència celebrat a l’Estat espanyol La intenció dels organitzadors fou la de tractar per primera vegada a l’Estat, i conjuntament, la història social de la ciència i la història de la tecnologia, amb els temes historicomèdics convencionals Per assegurar-ne l’èxit, convocaren historiadors de l’economia com Emili Giralt i Jordi Nadal El congrés es dividí en dues seccions La primera es titulà “Medicina y…
Ara

Portada del primer número del diari Ara
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català publicat des del 28 de novembre de 2010.
Cobreix la informació general Inicialment en fou el primer accionista el Grup Cultura 03 , el director del qual, Oriol Soler, en fou nomenat president El juny del 2012, Cultura 03 i Soler es desvincularen del diari i foren rellevats per Ferran Rodés ISP/Havas, el qual n’ocupa la presidència, i que és l’accionista majoritari, especialment a partir de 2019, que la Fundació Carulla arribà un acord per a la venda de la participació Entre els principals impulsors i collaboradors hi ha Antoni Soler , Antoni Bassas , Albert Om , Xavier Bosch i Carles Capdevila , director del diari des dels inicis…
Agustín de Betancourt Molina
Construcció i obres públiques
Enginyer canari.
Una pensió que li concedí el rei Carles III li permeté de traslladar-se a Madrid el 1778, on completà la seva formació científica i tècnica als Reales Estudios de San Isidro i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Després d’unes actuacions encertades al canal Imperial d’Aragó i a les mines d’Almadén, on proposà solucions imaginatives per a l’explotació de les mines, el comte de Floridablanca el becà perquè ampliés coneixements de geometria i d’arquitectura subterrània a París l’any 1784 A França completà la seva formació en hidràulica i mecànica fins l’any 1791 Durant aquest…
Antoni Batista i Viladrich
Periodisme
Periodista, musicòleg i escriptor.
Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina