Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
Sant Martí de Carme
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la vescomtessa…
Leopoldo Alas y Ureña
Literatura
Periodisme
Novel·lista, periodista i assagista, considerat asturià perquè la seva família procedia d’Astúries, on passà la major part de la seva vida.
El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…
marquesat de Torrecuso
Història
Títol concedit al regne de Nàpols a Carlo Caracciolo, duc de San Giorgio, a qui el 1642 fou concedida la grandesa d’Espanya per tres vides.
El seu besnet i quart marquès, Nicola Caracciolo, obtingué l’annexió perpètua de la dita grandesa el 1702 i es casà amb Laura de Castellví, filla del marquès de Villatorcas
baronia de Solivella

Vista del castell de Solivella, a la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Solivella (Conca de Barberà), concedida en caràcter ple (civil i criminal) el 1599 al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló.
Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola
marquesat de Bodonitza
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida a Grècia per Frederic III de Sicília a Mateu de Montcada i Sclàfani, segon comte d’Agosta i vicari general del ducat d’Atenes.
levita
Bíblia
Individu de la tribu de Leví, a la qual fou concedida la dedicació al culte, per la seva fidelitat en el desert, durant la fugida d’Egipte.
Els levites no reberen territori propi foren repartits entre diverses ciutats, i llur manteniment corresponia a tota la nació, a través dels imposts religiosos
benefici d’abstenció
Dret romà
Facultat concedida pel pretor als anomenats hereus sui et necessarii
de poder abstenir-se de l’herència, si l’actiu de l’herència no superava el passiu.
Aquest benefici no subsisteix en els sistemes jurídics moderns pel fet d’haver desaparegut la categoria dels hereus sui et necessarii
Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Periodisme
Art
Periodista i crític d’art.
Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats Retrobar Barcelona 1988, Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…
,
Cotoner

Armes dels Cotoner
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
Bernat Cotoner , el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363 El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals , fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar , ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sollicitar la creació de l’audiència de Mallorca concedida el 1571 i armat cavaller pel rei el 1572 En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester mort el 1641,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina