Resultats de la cerca

Situació Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia V Buron Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any Mapa 36-15392 Situació 31TDG132090 Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac km 9,8, trobarem…

Situació Sector oriental de la fortificació, molt malmesa i coberta de runes ECSA – A Villaró Les restes d’aquestes construccions són situades al capdamunt del poble dels Castells Mapa 34–11253 Situació 31TGC499848 La carretera Noves-Gerri passa per Taús i pels Castells, abans de davallar cap al Pallars Les restes de les fortificacions dels Castells són a la part alta del poble, partides per una construcció moderna Història El castrum de Castels apareix en un document de donació de castells d’Ermengol VII al bisbe d’Urgell Bernat Sanç, el 1159 Formava part de la comdoria de Taús, senyoria…

Considerada ciutat residencial de Washington DF, és un centre d’investigació industrial, especialment de construccions metàlliques estructures d’acer i d’indústria diversa química, ciment Port de trànsit i centre de comunicacions fluvials, aèries i ferroviàries Porta aquest nom des del 1749 el 1846 esdevingué ciutat lliure de Virgínia després d’haver pertangut a l’estat de Colúmbia, i no és inclosa sota l’administració de cap comtat

Amb una alçada màxima de 432m, és actualment deshabitada, però fou un centre religiós important de la cultura ciclàdica , com ho testimonia el gran nombre de fragments d’estatuetes i altres objectes des del bronze antic 4500 aC fins vers l’any 1000aC transportades amb finalitats rituals des d’altres punts de l’Egea i del Peloponès En un illot adjacent, Dhaskalio, hom hi ha descobert restes de construccions cerimonials

Antiga fortalesa romana i medieval a la vora de l’estuari del Tyne, gràcies a la proximitat dels jaciments de carbó s’ha convertit en un destacat port exportador d’aquest mineral i en un important centre industrial Hi ha construccions navals, metallúrgia i indústries químiques És seu universitària des del 1963 Conserva alguns monuments, com la catedral s XII i l’església de Saint Andrew s XII-XIII

Ciutat portuària al riu Belaja, té construccions mecàniques i indústria metallúrgica equipaments per a la indústria del petroli i del gas, aparells geofísics, equips elèctrics, etc, refineria de petroli i indústries química, lleugera, alimentària i de la fusta Centre d’ensenyament superior, quatre teatres i quatre museus Fundada al s XII com a fortalesa, fou el centre de la presència i de la dominació russa al territori dels baixkirs

Sovint hom els anomena calchaquís , nom de la tribu principal Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls Llur llengua, el cacaga o cacan , desaparegué s XVII en imposar-se el quítxua La conquesta del territori diaguita fou iniciada 1540 per Diego de Rojas

Inspirant-se en l’obra dels arquitectes APalladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses església de San Pantaleone com civils teatre Villa, 1819 Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma 1816-31 jardí de Pincio— i restaurador Colosseu, arc de Tit Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica 1829-39

Travessada per l’Udy i pel seu afluent Lopan’ i el subafluent Khàrkiv, que desemboquen en la mateixa ciutat és un centre important de construccions mecàniques tractors, màquines-eina, motors, equips de mines, etc i d’indústries química de pintures, farmacèutica i de plàstics, alimentària i lleugera Fundada al segle XVII i capital d’Ucraïna fins el 1934, és un centre cultural destacat universitat, institucions d’ensenyament superior, teatres i museus

Indústries tèxtils, del cautxú, construccions mecàniques i elèctriques És important la collegiata, gòtica segles XIII-XIV, destruïda en part a la Primera Guerra Mundial També és d’estil gòtic l’ajuntament, començat al segle XIV i acabat al XVI, la façana del qual, adornada amb curioses escultures, és formada per una galeria acabada en una balustrada És interessant el Musée Lécuyer El 10 d’agost de 1557 hi tingué lloc la  batalla de Saint-Quentin