Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
Carme de Rafael i Marès
Literatura
Escriptora en llengua castellana.
Signà les seves obres amb el nom de Carmen Kurtz Les seves novelles són de caràcter psicològic El desconocido 1956, premi Planeta, Al lado del hombre 1961, Entre dos oscuridades 1970, la trilogia Sic transit , formada per Al otro lado del mar 1973, El viaje 1975 i El regreso 1976, etc Popularitzà un personatge infantil, Óscar, del qual publicà una dotzena d’aventures, d’esperit futurista, algunes de les quals foren adaptades al cinema, com Óscar, Kina y El Laser 1978 També publicà contes, com ara Piedras y Trompetas 1981
Jacques Offenbach
Música
Compositor francès d’origen judeoalemany.
El 1833 s’establí a París, on fou violoncellista de l’Opéra-Comique Més tard dirigí els teatres Français 1850-55, Champs-Élysées i Bouffes-Parisiens en aquest estrenà comèdies musicals frívoles pròpies i operetes, entre les quals sobresurten Orphée aux enfers 1858, La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866, La grande-duchesse de Gérolstein 1867, sàtira del militarisme prussià, La Périchole 1868, Les brigands 1869, etc El 1880 acabà la seva òpera i obra mestra, Les contes d’Hoffmann És considerat el millor autor de l’opereta francesa del Segon Imperi
Margarida d’Angulema

Margarida d’Angulema,en un retrat de François Clouet
© Fototeca.cat
Història
Duquessa d’Alençon, reina de Navarra i comtessa d’Armanyac i escriptora.
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró
Alba Dedeu i Surribas
Literatura catalana
Escriptora.
Estudià medicina a Barcelona i a Florència, i exercí de metge durant un temps, però finalment es dedicà a la traducció i a la creació literàries El seu primer recull de contes Gats al parc 2011, guanyà els premis de narrativa Mercè Rodoreda 2010 i Crítica Serra d'Or 2012 L’any 2012 publicà un segon recull, L'estiu no s'acaba mai A banda de la tasca de traductora i escriptora, ha tingut cura de l’edició de Sempre han tingut bec les oques , de l'historiador Joaquim Miret i Sans, publicada el 2013
Maria-Lourdes Soler i Marcet
Literatura
Poetessa i assagista.
Estudià Filosofia i Lletres i s’especialitzà en Filologia Moderna S’ha dedicat, sobretot, a l’estudi de les relacions entre la cultura alemanya i la catalana, sobre les quals ha publicat els assaigs Si Goethe fos català i altres assaigs 1996, Alemanya-lieder , Contes catalans moderns = Moderne katalanische Erzählungen eine original sprachige Textauswahl 1939-87 1992 Ha collaborat en revistes especialitzades com Reduccions i Revista de Catalunya , i en colloquis sobre literatura i llengua També ha escrit poesia Minorisa aeterna 1990, Les Bases Pinacoteca poètica d’estampes d’una època 1992
Pere Guixà i Cerdà
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004, No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011
,
Jeffrey Eugenides
Literatura
Novel·lista nord-americà d’origen grec.
Se'l considera un dels escriptors joves nord-americans amb més projecció internacional gràcies a la repercusió de Middlesex 2002, monumental novella guanyadora del premi Pulitzer Ha publicat un gran nombre de contes en antologies i revistes com The New Yorker És editor del recull My Mistress’s Sparrow is Dead Great Love Stories from Chekhov to Munro 2008 La seva obra explora el fet diferencial als EUA, on creixé La seva primera novella The Virgin Suicides 1993 va ser duta al cinema amb gran èxit per Sofia Coppola l’any 1999
Erik Reger
Literatura alemanya
Pseudònim amb què és conegut Hermann Dannenberger, escriptor alemany.
Pertanyent a la generació més traumatitzada per la Primera Guerra Mundial, en la seva obra més ambiciosa, Union der festen Hand ‘Unió de la mà ferma’, 1931, tracta dels darrers anys d’aquest conflicte i analitza la complicitat de la gran indústria amb el nacionalisme militarista És autor, també, de les novelles Schiffer im Strom ‘Vaixells en el riu’, 1933 i Heimmeh nach der Hölle ‘Enyorança de l’infern’, 1936 i de les narracions Urbans Erzählbuch ‘Llibre de contes d’Urban’, 1943, així com de volums d’assaig
Marià Ferrandis i Agulló
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana fallida aquesta organització, tornà a la primera, de la qual era president en morir Collaborà, en català, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia , en aquest darrer especialment durant l’època que fou òrgan d’Unió Valencianista Dirigí el setmanari Pàtria Nova 1915 Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian
Ricardo Baroja y Nessi

Ricardo Baroja
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador i escriptor basc, germà de Pío Baroja.
La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina