Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro i Lamolla
© Grup 62
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, periodista i gestor cultural i de mitjans de comunicació.
Estudià ciències de la informació Ha destacat en el gènere novellístic La seva primera novella, Evangeli gris 1982, que guanyà el premi Sant Jordi, tracta el món jueu i l’antisemitisme, temes cabdals en la seva obra, al costat d’altres com la identitat i la política catalanes o les grans confrontacions ideològiques del segle XX, sovint plasmats a través de recreacions històriques o d’allegories La seguiren País d’Itàlia 1983, premi Sant Joan i Els anys a ciutat 1986, una crònica generacional Les illes grogues 1987 i Entre batalles 1987 mostren una major narrativitat objectiva, i a Titànic…
,
consell provincial
Història
Corporació establerta a totes les províncies de l’Estat espanyol per una llei del 1845, i duta a la pràctica el 1863, amb atribucions consultives respecte als governadors civils i jurisdiccionals en qüestions contenciosoadministratives.
Aquest organisme fou suprimit el 1868, i les seves funcions passaren a la comissió provincial , creada a cada diputació provincial
tumult
Dret penal
Desordre provocat en una audiència o un jutjat, en un acte públic d’una corporació, en un col·legi electoral, un espectacle o una solemnitat, etc, castigat amb la pena d’arrest major i multa.
sanedrí
Judaisme
Corporació jueva que tenia la suprema autoritat religiosa, amb atribucions judicials, al país de Judà, o Palestina, sota el domini de Roma, fins que l’imperi Bizantí abolí el patriarcat de l’antiga província romana.
Abans de la destrucció de Jerusalem 70 dC, ciutat on es reunia, era format per sacerdots del temple, ancians de les principals famílies i mestres de la llei, sota la presidència d’un gran sacerdot Posteriorment fou constituït per mestres de la llei sota la presidència d’un patriarca , o nassí , i es reunia primer a Jàmnia, i després a Tiberíades
Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya
Corporació de dret públic, de caràcter professional i amb personalitat jurídica pròpia, que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’enginyer de telecomunicació i defensar els interessos dels seus col·legiats.
Fou constituït en virtut del Decret 140/2010 d’11 d’octubre de la Generalitat de Catalunya Inicià la seva activitat com a collegi territorial l’1 de gener del 2011 i el seu primer degà fou Miquel Ramírez Martín
Fèlix Burguera i Serrano
Historiografia catalana
Franciscà, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…
El sistema financer
El sistema financer internacional és format pels bancs –públics i privats– i per la resta d’entitats de crèdit, entre les quals figuren les caixes d’estalvi a Catalunya, segons un model quasi únic Al marge de les connotacions polítiques i socials que pot tenir la paraula capitalisme, és evident que el desenvolupament econòmic està vinculat a la creació i aplicació d’uns recursos –capital– procedents de l’estalvi i dels beneficis de les empreses Sense aquests recursos financers, el món estaria condicionat a la capacitat financera individual, que és molt limitada Els grans centres financers…
Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Filòleg.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…
, ,
ponent
Dit del magistrat, funcionari, membre d’un col·legi o corporació, etc, diferent del president, a qui toca de fer la relació d’un assumpte, donar un informe o dictamen i, sovint, redactar la resolució presa conjuntament.
cabochien
Història
Membre de la facció dirigida per la corporació dels carnissers que dominà París durant la primavera i l’estiu del 1413; la denominació provenia de Caboche, malnom d’un dels seus caps, l’escorxador Simon Lecoustellier.
La facció militava dins el partit borgonyó i exigia la reforma de l’administració reial provocà diversos avalots i aconseguí l’ordenança dita cabochienne tanmateix, implantà un règim de terror, contra el qual reaccionaren, amb èxit, la burgesia i la Sorbona de París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina