Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, fou professor a les escoles d’arquitectura de València 1962-72 i Portsmouth 1972-84, i professor invitat a les de Barcelona 1977-80, Londres 1977-81 i Caracas 1979-80 Feu crítica d’art a Suma y Sigue  1963-67 i Gorg  1969-72 És autor dels assaigs  Equipo Crónica 1972 i Nacimiento y desintegración del cubismo Apollinaire y Picasso 2001, i collaborà en diversos volums collectius sobre arquitectura i teoria dels signes Deixà inacabat un catàleg raonat en set volums de l’obra de l’escultor Juli González L’any 1984 ocupà el càrrec de director general de…

Juntament amb la seva muller, QDLeavis, propugnà la dimensió moral en l’obra literària i l’estudi detallat dels texts, no la seva explicació Fundador de la revista “Scrutiny” 1932-53, la seva obra més significativa és The Great Tradition 1948, on traça una línia de la novellística anglesa que va de Jane Austen a DHLawrence, passant per Henry James i Joseph Conrad, sense acceptar-hi un ChDickens ni, posteriorment, un JJoyce ni una VWoolf, la darrera dels quals fou objecte de les seves duríssimes crítiques, que féu extensives al Grup de Bloomsbury

La seva formació estigué dominada per les directrius de Croce i de De Sanctis Publicà nombrosos assaigs, entre ells F De Sanctis e la cultura napoletana 1928, La lingua di Verga 1941, Machiavelli 1945, La critica letteraria contemporanea 1942-43 i el recull Il tramonto del letterato 1960

Arxiver del Covent Garden de Londres 1950-56, publicà obres de consulta i reculls de crítica sobre òpera Del 1953 al 1986 dirigí la prestigiosa revista Opera de Londres

Llicenciat en periodisme i teologia Dirigí el Centro de Documentación Teatral 1983-92 i 1996-97 Fou fundador i director de les revistes Pipirijaina 1976 i El Público 1983, dedicades a les arts de l’espectacle, i editor de l' Anuario Teatral i de la Guía Teatral en España Obtingué el premi Simón Bolívar de Teatre Veneçuela, 1990 i escriví, entre altres llibres, Escenarios de dos mundos i Los teatros de Madrid 1982-1992

Collaborador de la Nouvelle Revue Française , ha publicat importants estudis sobre escriptors francesos, entre el quals cal destacaar La poésie de Stéphane Mallarmé 1912, Flaubert 1922, Paul Valéry 1924 i Stendhal 1931, i una Histoire de la littérature française de 1789 à nos jours 1936

La seva obra pren sovint una perspectiva etnicoreligiosa, com en O viziune româneascǎ a lumii ‘Una visió romanesa del món’, 1942 Poezie si cunoastere etnicǎ ‘Poesia i coneixement ètnic’, 1944 Literatura popularǎ româneascǎ 1968 i Ipostaze ale iluminismului românesc ‘Hipòstasi de l’illuminisme romanès’, 1975

Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874

Després d’una obra d’aprenentatge, Notes de nit 1979, publicà dos reculls més, Temps de penúria 1987 i La suprema noblesa del món 1991, de gran intensitat lírica i domini lingüístic i formal Posteriorment s’ha dedicat gairebé en exclusiva a la crítica de poesia a la premsa

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust