Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
desasfaltatge
Química
Operació de desasfaltar la fracció residual de la destil·lació del petroli que hom duu a terme en el refinatge.
Els primers procediments emprats es basaven en la destillació actualment, però, hom empra el desasfaltatge amb dissolvents propà liquidat, o bé alcohols alifàtics El residu de la destillació és posat en contacte amb el solvent a contracorrent en una columna a una temperatura de 30 a 60°C i a una pressió de 3 a 4 MPa Els productes de cap oli i solvent i de cua asfalt i solvent de la columna són separats i el solvent retorna al procés
pantà del Sitjar
Embassament
Pantà situat sobre el curs baix del Millars.
El cap es troba en la zona muntanyenca del N del terme d’Onda Plana Baixa, i la cua arriba fins al poble de Ribesalbes La resclosa té una alçada de 48,5 m La capacitat màxima d’embassament és de 52 milions de m 3 , però normalment no en supera la meitat Fou construït a la fi dels anys cinquanta, amb la finalitat de regular el curs baix del Millars i de complementar els regadius de la Plana Afecta una superfície regable de 10 000 ha
carpí ver

Carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada
talatosúquids
Paleontologia
Subordre de cocodrils extingits del Mezosoic que inclou la família Metriorhynchidae.
En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
miosina
Bioquímica
Proteïna fibrosa que forma part del teixit muscular i que és causa de les propietats contràctils i elàstiques del múscul.
El seu pes molecular oscilla entre 500000 i 600000 És una proteïna complexa que conté dos components principals la meromiosina lleugera LMM, de pes molecular 130000, formada per una espiral α, completament enrotllada i d’una gran regularitat estructural, i la meromiosina pesant HMM, de pes molecular 320000, que consta d’un cap globular allargat i una cua més o menys helicoidal La HMM és el component en el qual hom troba els punts de combinació amb l’actina i, a més, posseeix una notable activitat ATP
crossopterigis
Ictiologia
Subclasse de peixos teleostis, quasi tots fòssils del Devonià, dels quals hom només coneix el gènere vivent latimeria o celacant, trobat per primera vegada el 1938 a les costes de les illes Comores.
Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis
craspedomonadals
Botànica
Ordre d’organismes unicel·lulars que viuen fixos per un peduncle o reunits en colònies.
Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina