Resultats de la cerca
Es mostren 2393 resultats
José María Navascués
Art
Artista plàstic asturià.
Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta
formiga

Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon…
Bibliografia general de l’arquitectura religiosa moderna
Ainaud, J Gudiol J Verrié F R Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , vol II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya , Collecció «Dolça Catalunya», vol I, Barcelona, Ediciones Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art Català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Barraquer Roviralta, C Las casas de religiosos en Cataluña…
Canvis emocionals durant el puerperi
De la mateixa manera que es produeixen canvis físics en l’organisme matern, després del part també s’esdevenen canvis emocionals importants En néixer l’infant, es trenca sobtadament l’equilibri entre mare i fill que s’havia creat durant els nou mesos d’embaràs De sobte, l’ésser que la mare sentia com una part d’ella mateixa, i sobre el qual havia elaborat nombroses fantasies, es converteix en un ésser real amb vida autònoma A més, aquest nounat tot just incorporat a la família no es pot valer per ell mateix, i necessitarà que en tinguin cura per a sobreviure i desenvolupar-se de…
Marina Torres i Buxadé
Cinematografia
Actriu i dobladora.
Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La hija del mar…
santuari de Núria

Santuari de Núria
© Lluís Prats
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Núria) situat al centre de la vall de Núria (Ripollès).
Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638 L’hospital i la…
missioner dels Sagrats Cors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1890 per Joaquim Rosselló i Ferrà a l’ermita de Sant Honorat de la muntanya de Randa (Mallorca).
El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic
ṭarīqa
Islamisme
Confraria o associació d’adeptes de la doctrina del mateix nom.
Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi
correccional
Dret penal
Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones, no delinqüents, de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional
o presó correccional
.
Als països amb sistemes penals avançats, els correccionals tendeixen a ésser de règim obert o a desaparèixer en aquest darrer cas, la readaptació social del jove és realitzada en nuclis reduïts sota la cura d’educadors i en habitatges normals Als Països Catalans cal esmentar l’Asil Duran de Barcelona, fundat el 1890, per a la reeducació de joves delinqüents, el correccional per a joves de Xàtiva, la Casa Asil de Sant Josep, a Tarragona, i, en certs aspectes, els establiments correccionals femenins de les religioses adoratrius adoratriu
bavosa

Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina