Resultats de la cerca
Es mostren 2390 resultats
correccional
Dret penal
Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones, no delinqüents, de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional
o presó correccional
.
Als països amb sistemes penals avançats, els correccionals tendeixen a ésser de règim obert o a desaparèixer en aquest darrer cas, la readaptació social del jove és realitzada en nuclis reduïts sota la cura d’educadors i en habitatges normals Als Països Catalans cal esmentar l’Asil Duran de Barcelona, fundat el 1890, per a la reeducació de joves delinqüents, el correccional per a joves de Xàtiva, la Casa Asil de Sant Josep, a Tarragona, i, en certs aspectes, els establiments correccionals femenins de les religioses adoratrius adoratriu
bavosa

Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
Josep Calafat i Mesquida
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Poeta.
Exercí de vicari de la parròquia de Sant Jordi Fou un dels collaboradors mallorquins d’Antoni M Alcover en el Diccionari català-valencià-balear La seva poesia és preferentment de temàtica religiosa i es basa en la plasmació d’un lirisme paisatgístic sorgit de la contemplació mística dels espais naturals i camperols del món mallorquí L’estil recorda el de Miquel Costa i Llobera, que l’influí notablement Les seves Poesies , escrites entre el 1907 i el 1915, foren publicades pòstumament el 1964, a cura de Miquel Dolç
,
Anthony Frederick Blunt
Art
Historiador anglès de l’art.
Especialitzat en el classicisme francès, fou professor a les universitats de Cambridge, Oxford i Londres Entre 1947 i 1974 dirigí l’institut Courtauld de Londres i tingué cura de les colleccions de la Corona D’entre els seus treballs sobresurten Artistic Theory in Italy 1450-1600 1940 Art and Architecture in France 1500-1700 1953 Picasso's Guernica 1969 Baroque and Rococo Architecture in Naples 1978, i Borromini i The Drawings of Poussin 1979 L’any 1979 hom descobrí la seva implicació en un antic afer d’espionatge i fou desposseït dels seus títols nobiliaris
Ranuccio Bianchi Bandinelli
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975
Sant Joan de la Fortesa (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Malauradament poques són les notícies que es coneixen sobre aquesta capella Tot i que no és documentada fins a èpoques tardanes, és del tot probable que fos bastida abans del 1300 El terme de la Fortesa, amb la seva fortalesa, sembla que pot identificar-se amb la torre de Luposa , cedida a la canònica de Cardona el 1040 No obstant això, les primeres referències segures de la cita de Fortesa són del 1282 El primitiu edifici fou refet al segle XVII, moment en què en tenia cura la família del mas Ribalta
Pau Oliver
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Fou un dels lluitadors més destacats contra la filloxera a la Catalunya del Nord i un defensor aferrissat de la reconstitució de les vinyes amb mallols americans Actiu herborista, preparava una flora de la Catalunya del Nord quan el sorprengué la mort Llegà el seu herbari i la seva biblioteca a la Universitat de Montpeller i els seus treballs serviren de base per a la flora de Gaston Gautier Tingué també cura dels arxius locals de Cotlliure i publicà algunes notes sobre els costums de la seva vila natal
Jùli Rounjat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità.
Professor de la Universitat de Ginebra i majoral del felibritge Com a baile fou 1902-09 lloctinent del capolièr Dévoluy en la direcció del moviment felibrenc Esdevingué un dels collaboradors més assidus de la Revue des Langues Romanes i el 1913 defensà les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provençals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l’infant bilingüe La seva Grammaire istorique des parlers provençaux modernes 1930-41, publicada pòstumament, a cura de Grammont i de Wartburg, roman la summa encara no superada de la lingüística diacrònica de l’occità
Cristina Badosa i Mont
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Ha estat lectora de català a les universitats de Salford i Sheffield, i després catedràtica de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Perpinyà El seu principal camp d’investigació ha estat la vida i l’obra de Josep Pla L’any 1988 va tenir cura de l’edició dels Índexs de l’ Obra completa de l’escriptor Posteriorment ha publicat Josep Pla el difícil equilibri entre literatura i política 1927-1939 1994 i Josep Pla biografia del solitari 1996, amb el qual va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de biografia 1995
fontaner | fontanera
Oficis manuals
Persona que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l’aigua.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina