Resultats de la cerca
Es mostren 8400 resultats
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
tropisme
Biologia
Moviment d’orientació d’un animal o planta sota la influència unilateral d’un factor estimulant.
La resposta a l’estímul depèn exclusivament de la direcció Un tropisme és positiu si l’organisme o l’òrgan es dirigeix vers el focus de l’estímul, i negatiu si se n'allunyen Si l’orientació és segons la direcció de l’estímul es tracta d’un ortotropisme , i si és perpendicular o obliqua es tracta d’un plagiotropisme Segons el tipus d’estímul els tropismes reben noms particulars actinotropisme, fototropisme, geotropisme, haptotropisme, higrotropisme, quimiotropisme, termotropisme i traumatropisme
Ramon Bastardes i Porcel
Literatura catalana
Editor.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, el 1956 assumí, amb Josep Benet, la direcció de Germinabit , i el 1958 transformà el butlletí del monestir de Montserrat en la revista Serra d’Or Fundador amb Max Cahner d’ Edicions 62 1961, el 1969 se separà d’aquest i refundà l’editorial, on continuà en tasques de direcció fins a la jubilació 2002 En 1992-95 fou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana
,
Cor del Gran Teatre del Liceu
Música
Cor adscrit al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, especialitzat en representacions d’òpera, que des de l’inici de les activitats del Teatre depengué de la contractació per temporades.
Aquesta situació no afavorí que disposés de la formació adequada, i així, fins a èpoques molt recents, el cor cantà les parts corals de les òperes alemanyes o russes en italià Des de la constitució del Consorci 1981, passà a ser un cor estable sota la direcció dels mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri, se n’amplià el nombre de membres i n’augmentà notablement la qualitat La temporada 1999-2000 William Spaulding es feu càrrec de la direcció
Yukon

El riu Yukon al seu pas per la localitat de Kaltag (Alaska)
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (2.554 km).
Neix al llac Tagish, al S del territori del Yukon Canadà, i en direcció SE-NW penetra a Alaska, on pren la direcció SE-SW, i desemboca al golf de Norton, a la mar de Bering Rep, per la dreta, el Teslin, el Big Salmon, el Pelly i el Stewart, provinents de les Muntanyes Rocalloses, el Porcupine i el Koyulik, i, per l’esquerra, el Takhini, el White i el Tanana El seu cabal és superior a 4000 m 3 /s
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
laminatge

Laminatge continu operacions principals, incloent-hi l’extrusió i la forja amb premsa, i productes fianls, a aprtir dels tres semiproductes d’acer de colada contínua. Moltes operacions són idèntiques amb altres metalls i aliatges
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Operació de laminar un material plàstic.
En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic
Lluís Ezcurra i Carrillo
Periodisme
Dret
Advocat i periodista.
Treballà a La Vanguardia 1952 i fou professor a l’Escola de Periodisme de Barcelona Director de Radio Nacional a Barcelona 1958-59 Fou el primer director de l’emissora de televisió de Barcelona i assolí la installació dels estudis a Miramar 1959 Establert a Madrid 1964, formà part de la direcció de Televisión Española i fou vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organización de Televisión Ibero-americana Posteriorment, passà a la direcció d’Antena 3
ribera d’Ordino
Riu
Riu d’Andorra, afluent de la Valira per la dreta, que neix amb el nom de torrent de Fontblanca als estreps del puig de Siguer (2 520 m).
Davalla en direcció ESE fins a uns 1 940 m alt i adopta la direcció SW, amb el nom de Rialb A uns 1 460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció SSW, i a uns 1 180 m alt rep la riera d’Ercs i s’orienta al SSE L’aiguabarreig és a uns 1 040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d’acord amb el règim nivopluvial a la capçalera i pluvial aigües avall La conca coincideix aproximadament amb les parròquies d’Ordino on…
Estel Cristià
Teatre
Escenògrafa.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses confidències , de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina