Resultats de la cerca
Es mostren 5416 resultats
Emmanuel de Witte
Pintura
Pintor holandès.
S'especialitzà en pintura de gènere, paisatges urbans i interiors d’esglésies, amb una sòbria utilització del color i sobretot amb un domini notable en la utilització del clarobscur
transistor d’efecte de camp metall-semiconductor
Electrònica i informàtica
Transistor d’efecte camp en què la modulació de la conductivitat del canal és feta a partir de la tensió aplicada a la porta, en aquest cas a través d’un contacte Schottky (metall-semiconductor); el semiconductor sol ésser un compost III-V.
La gran mobilitat dels portadors en aquests semiconductors fa que el MESFET sigui mol apropiat per al domini de l’alta freqüència microones i de la commutació a alta velocitat
Duy-Tân
Història
Emperador d’Annam (1907-16).
S'oposà al domini francès durant la Primera Guerra Mundial fou destituït i desterrat a l’illa de la Reunió juntament amb el seu pare, l’emperador Than-Taï 1916
Muralles d’Organyà
Situació Portal del carrer del Raval, únic element visible de les muralles medievals de la població ECSA – V Roca Les restes de l’antiga muralla d’Organyà es troben al centre de la vila, al carrer del Raval Mapa 34–11253 Situació 31TCG620746 Organyà és al km 110 de la carretera C-1313 Lleida-Puigcerdà MTV-VRM Història El lloc d’Organyà, amb la seva església de Santa Maria, és documentat des de l’any 993 A partir d’aquesta data, i en la documentació alt-medieval, les mencions a la vila són nombroses Organyà és també una de les parròquies consignades en l’acta de consagració de la Seu Al…
Pel tractat de Borgonya
Pel tractat de Borgonya Carles V reuneix les 17 províncies dels Països Baixos en el Districte Imperial Borgonyó i les posa sota el domini del rei de Castella i d’Aragó
Unió Evangèlica
Història
Coalició formada el 1608 pels prínceps protestants de l’Imperi, sota la direcció de Frederic IV.
Sorgí amb l’intent de defensar les secularitzacions i de posar fi al domini catòlic dels Habsburg Tingué el suport de França, Anglaterra i els Països Baixos Fou dissolta el 1621
Vilambert
Història
Antiga quadra del terme del castell de Sentfores, del municipi de Vic (Osona), situada prop del límit amb Malla.
Prengué el nom d’un villare Lamberti , documentat als segles X i XI Formà una quadra de domini eclesiàstica 3 masos el 1380 que es fusionà amb Sentfores al segle XV
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…
el Tura
Santuari
Santuari marià (Santa Maria del Tura) situat dins la ciutat d’Olot (Garrotxa).
Des del 872 existia ja al seu actual emplaçament una església de Santa Maria que es trobava sota el domini de Sant Aniol d’Aguges i que, tot i que no fou mai la parroquial del lloc que era Sant Esteve, situada en un puig veí, aglutinà des de molt antic un nucli de poblament, que s’anomenà la vila vella i que des del 1221 fou voltada de muralles El domini del lloc passà a Ripoll des del 1097 L’església de Santa Maria fou reedificada al pas del s XI al XII, sofrí molt en els terratrèmols del 1427 i fou reedificada poc abans del 1636 El temple actual fou construït entre…
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina