Resultats de la cerca
Es mostren 7693 resultats
Gia
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2.512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira.
La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor
Torres Torres
Torres Torres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó, estès a la dreta del Palància, a la seva vall mitjana, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli (725 m alt.), que baixen ràpidament en apropar-se al riu.
Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…
prisma
Elements d’un prisma (a l’esquerra9 i prisma triangular recte (a la dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L' alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L' àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l' àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les bases són perpendiculars…
morell buixot
Morells buixots femella i mascle (d’esquerra a dreta)
Shanthanu Bhardwaj (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, semblant a l’ànec de plomall.
Els ànecs buixots són marins, excepte quan crien N'hivernen als Països Catalans, però no són gaire freqüents
reòstat
Reòstats (d’esquerra a dreta) de sector, de cursor longitudinal i de cursor circular
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu consistent en una resistència variable que hom pot ajustar o regular a voluntat.
D’aquesta manera és possible de variar el corrent d’un motor, d’un aparell, d’una màquina, etc Generalment consisteix en un conductor en forma d’enrotllament i un cursor desplaçable que permet d’intercalar més o menys espires Hi ha també reòstats líquids , en els quals els elèctrodes poden ésser introduïts més o menys en l’electròlit a fi de variar la resistència
ruleta
Ruleta: a l’esquerra, la taula i diverses juguesques; a la dreta, la roda
© Fototeca.cat
Jocs
Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.
Al costat de la roda horitzontal hi ha una taula on hom fa les juguesques La taula té 37 quadrícules, numerades del 0 al 36 i sis caselles —anomenades “parell” pair , “senar” impair , “vermell” rouge , “negre” noir , “passa” passe i “manca” manque Són negres els números 2, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 20, 22, 24, 26, 28, 29, 31, 33 i 35 Hom considera passa els números que van del 19 al 36 i manca els números que van de l’1 al 18 El zero és número independent i correspon sempre a la banca Hom pot jugar a un sol número ple i si guanya li correspon trenta cinc vegades el que ha jugat…
Jordi Adroher Mas
Eloi Mitjans (a l’esquerra) i Jordi Adroher (a la dreta)
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Començà a jugar a Ribes de Freser, però es formà al SHUM Maçanet, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor, encara en edat júnior Fou campió d’Europa d’aquesta categoria 2002 Posteriorment jugà amb el Club Hoquei Lloret 2002-06, el Club Patí Vic 2006-09, el Futbol Club Barcelona 2009-11, que l’havia fitxat l’any 2004 però el tenia cedit, el Reus Deportiu 2011-14, el Hockey Breganze 2014-15 i, des de la temporada 2015-16, el Benfica En el seu palmarès destaquen una Copa del Rei 2009, la Lliga 2010 i la Copa d’Europa 2010, 2016, i també una Copa Itàlia 2015, una Copa de Portugal 2015 i una…
Jordi Masferrer Puig
Jordi Masferrer Puig (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / ALBERTO SEGOVIA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta
Eloi Mitjans Cols
Eloi Mitjans (a l’esquerra) i Jordi Adroher (a la dreta)
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Començà al Collegi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia i a divuit anys fitxà pel Club Esportiu Noia, club on transcorregué la seva carrera esportiva, i amb el qual guanyà una Copa del Rei 2008, fins el 2014, que fitxà pel CE Vendrell La temporada 2018-19 passà a jugar al Breganze italià, amb el qual assolí la Copa d’Itàlia 2019 Posteriorment jugà al CP Calafell 2020-21 i la temporada 2021-22 retornà al Noia Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb la selecció espanyola Amb Espanya guanyà un Campionat d’Europa júnior 2006 i una Copa Llatina sub-23 2008, i amb Catalunya, la Copa…