Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Ashanti
Divisió administrativa
Regió de Ghana.
L’Ashanti històric era una regió de turons seguits, circuïda en part pel Volta i els seus afluents, que ocupava una àrea d’uns 60 000 km 2 , amb bosc verge al sud i més al nord sabanes i bosc galeria vora els rius Els seus habitants són els aixantis, i Kumasi és la capital de l’Ashanti antic i modern La importància econòmica de la regió és determinada per les plantacions de cacau sota la protecció dels grans arbres del bosc, per la fusta dura i per l’explotació de les mines d’or i de bauxita
relleu juràssic

Relleu juràssic
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de plegaments —on és característica l’alternança de capes de materials durs i de materials tous— simples i paral·lels.
Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn
potència
Física
En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
Formalment, la potència és definida com la relació entre l’energia E o treball que bescanvia el sistema amb l’exterior i amb el temps t que dura el bescanvi, és a dir P=E/t Hom parla de potència instantània o de potència mitjana , segons que el temps considerat sigui infinitesimal o finit, respectivament Les unitats de potència emprades són el watt símbol W en el sistema internacional, el quilogràmetre per segon kmg/s en el sistema tècnic, l’erg per segon erg/s en el sistema cegesimal, i d’altres com el cavall de vapor i el cavall anglès
Yong-le
Història
Nom imperial amb què és conegut Chu Ti, tercer emperador de la dinastia ming (1403-24).
Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
aquifoliàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per tres gèneres que comprenen unes 400 espècies d’arbres o arbusts, propis de zones càlides o temperades.
Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I…
Antoni Caba i Casamitjana

Antoni Caba i Casamitjana
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, deixeble de l’escola de Llotja a Barcelona i de Federico de Madrazo a Madrid.
Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica, dura i…
Santa Maria de Corcó
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera És documentada a partir de l’any 952, quan apareix la casa de Santa Maria i la vila Corcó villa Corgolone A partir de l’any 1079 és documentada ja com a parròquia de Santa Maria de Corcolione S’aixecava prop del mas de la Bertrana on hi ha la rectoria vella, i actualment només queden unes poques restes del seu setial El culte en aquest lloc durà fins a l’any 1743, que es traslladà al poble de l’Esquirol on està actualment
Jan Sluyters
Pintura
Pintor holandès.
Adaptador eclèctic dels moviments del seu temps Entre el 1904 i el 1906 viatjà per Itàlia i la península Ibèrica Acabà installant-se a París Després d’una influència del Modernisme s’acostà fortament a PCézanne El 1913 es trobà dins el cubisme i més tard s’inclinà cap al fauvisme, prop de la línia de Van Dongen i Vlaminck Pintant la dura realitat del camperol d’Holanda Els camperols de Staphorst , 1931, Museu Municipal d’Amsterdam, Sluyters té un realisme expressionista de colors foscs i contrastats que posa les bases de l’art populista de l’escola belga
gravar
Traçar en una matèria dura, per mitjà del burí, del cisell, etc (una figura o una inscripció).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina