Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
André Citroën
Enginyer i industrial francès.
Dedicat inicialment a la fabricació d’engranatges de dents angulars, el 1908 passà a dirigir la fàbrica d’automòbils Mors i aconseguí de decuplicar la producció El 1915, d’acord amb el govern francès, installà una fàbrica que produïa 55 000 projectils diaris i s’encarregà de l’avituallament de tota la indústria de guerra Acabada la Primera Guerra Mundial, decidí de transformar la seva fàbrica amb vista a la producció en sèrie d’un automòbil popular El 1919 fundà la Société Anonyme André Citroën i llançà el primer model de 10 CV, tipus A André Citroën fou el primer a aplicar a…
Santiago Casares Quiroga
Santiago Casares Quiroga
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i advocat gallec.
Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la…
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’…
Joan d’Escofet i Palau
Història
Militar
Militar.
Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà…
Karl Dönitz
Història
Militar
Almirall alemany.
Lluità a la Primera Guerra Mundial com a comandant de submarí, i el 1918 els anglesos el feren presoner Hitler li encarregà el comandament 1935 de la flotilla de submarins de la marina alemanya Ascendí a contraalmirall 1939 i a vicealmirall 1940 Els primers anys de la Segona Guerra Mundial dirigí les accions submarines contra la Gran Bretanya Després d’haver fet costat a Hitler, enfront dels crítics, a l’atac a l’URSS, fou nomenat almirall març del 1942 i, poc temps després gener del 1943, cap suprem de la Kriegsmarine Els darrers dies del Tercer Reich, proclamat successor de…
Olga Viza López
Periodisme
Esport general
Periodista esportiva.
S’inicià a Televisió Espanyola el 1978 en el programa Polideportivo , dirigit per Josep Felix Pons Participà en diferents programes esportius de TVE com Estadio 2 , s’encarregà de la informació esportiva del Telediario 1987-92 i narrà grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de futbol 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1992 entrà a Antena 3, en què presentà les notícies fins el 1998 i, posteriorment, s’ocupà de la informació esportiva fins el 2003 Collaborà en el diari Marca 2007 Al llarg de la seva carrera feu el seguiment de sis Jocs Olímpics, tres Mundials…
Pere Gol Teixidor

Pere Gol Teixidor
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
Després del 1939 entrenà equips femenins que disputaven les competicions oficials de la Sección Femenina, i d’Educación y Descanso En aquesta competició dirigí l’equip femení de Comercial Giró Entre el 1950 i el 1955 s’encarregà de la direcció tècnica del Joventut de Badalona, on romangué fins el 1970 i treballà també en la seva escola o secció infantil En parallel, entrenà equips de l’Escola Minguella, on treballava de professor d’educació física, i de l’AE Minguella, club esportiu de la mateixa escola El 1989, des d’aquest club, s’organitzà el primer Torneig de Bàsquet Pere Gol…
psicologia del treball
Psicologia
Àrea de la psicologia que s’encarrega d’estudiar el comportament de l’ésser humà en l’àmbit del treball i de les empreses.
Intervé en la interacció individu i organització, és a dir, tant l’adequació i/o adaptació de l’individu al lloc de treball com la millora de les organitzacions i d’aquestes en la seva adaptació a l’entorn Les activitats s’emmarquen en una sèrie de grans àrees investigació comercial i màrqueting direcció i gestió organització i desenvolupament de recursos humans condicions de treball i salut Les funcions de les quals es fa càrrec són selecció, avaluació o orientació personal formació i desenvolupament del personal màrqueting i comportament del consumidor prevenció de riscos laborals…
lingüística aplicada
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística orientada cap a la recerca i la pràctica interdisciplinària que s’encarrega dels aspectes pràctics del llenguatge i la comunicació.
Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Ens públic empresarial que pertany a l’administració general de l’Estat espanyol i que s’encarrega de la gestió de les infraestructures ferroviàries.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol D’acord amb aquesta llei, l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF, que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora , que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina