Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
Guillem de Copons
Història
Literatura catalana
Escriptor i diplomàtic.
Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…
,
Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera
Història
Setè senyor de la baronia d’Híxar.
Molt jove, assistí a la cort de Montsó 1436 Fou enviat a Castella per a tractar la pau 1448 més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella 1452 Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli 1452-53 fou pres i rescatat per les corts d’Aragó Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III 1455 Fou marmessor del príncep de Viana 1461 i, durant la guerra civil, contrari a Joan II Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions Amb Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, ocupà…
agent diplomàtic | diplomàtica
Dret internacional
Persona que un estat envia com a representant seu en missió especial per tal de prendre part en una negociació, un congrés o una conferència internacional.
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran exèrcit persa…
Joan Ignasi Puiggarí
Botànica
Metge i botànic.
Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué correspondència amb…
Muḥammad VI del Marroc

Muḥammad VI del Marroc, dreta, amb l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross
© Agència Marroquina de Premsa
Història
Rei del Marroc.
Fill de Hassan II del Marroc, es llicencià en dret a la Universitat Muḥammad V de Rabat 1985 i es doctorà 1993 a la de Niça, i dugué a terme tasques diplomàtiques i protocollàries Un cop al tron 30 de juliol de 1999 autoritzà entre d’altres mesures, el retorn al Marroc d’Abraham Serfaty, opositor històric de Hassan II, i destituí el ministre de l’interior i home fort del règim, Driss Basri, en el càrrec des del 1974, bé que el pes de l’exèrcit i la concentració de poders en la seva persona posaren en qüestió la proclamada obertura del règim El 2000 reprengué les relacions amb Algèria…
Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe de La Mothe-Houdancourt
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Cardona 1642-52, per confiscació als seus legítims propietaris, i del Fayel i comte de La Mothe Es distingí lluitant contra els protestants de La Rochelle 1625 i en guerres a Itàlia, Flandes i Alemanya El 1637 ascendí a mariscal de camp Durant la guerra dels Segadors Richelieu l’envià a Catalunya 1641 com a lloctinent general de les tropes franceses a les ordres de Lluís II de Borbó-Condé Juntament amb les tropes catalanes, lluità contra les de Felip IV de Castella i assetjà Tarragona, sense èxit derrotà els castellans a Martorell i prengué Tamarit Tanmateix, davant l’augment dels…
Zhou Youguang
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, economista i escriptor xinès.
De nom de naixement Zhou Yaoping, provenia d’una família de funcionaris de la dinastia Qing Estudià a Xangai lingüística i economia, títol que obtingué a la Universitat de Guanghua 1927 Després de la invasió japonesa 1933 fugí a Chongqin i treballà en un banc, que el 1946 l’envià com a representant als Estats Units El 1949, després de la presa del poder pels comunistes, retornà a la Xina i fou professor d’economia a la Universitat de Fudan Xangai A la segona meitat dels anys cinquanta anà a Pequín a requeriment de les autoritats, que reclamaven un lingüista per a simplificar l’escriptura del…
Bernat Oliver
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina