Resultats de la cerca

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, fou un destacat promotor de la motonàutica a Catalunya i a Espanya Gran part de la seva tasca es vinculà a la relació entre l’esport i el dret Fou membre de la junta directiva del Consell Superior d’Esports, organitzador del Congrés de Dret i Esport celebrat a Barcelona el 1992 i responsable de les qüestions jurídiques de la Unió Internacional de Motonàutica en què representà l’Estat espanyol Fou president de la Federació Catalana de Motonàutica 1975-84, i president de la federació espanyola 1984-92 Rebé la…

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969

Pivot Fitxà pel FC Barcelona 2007-10 procedent del Balonmano Valladolid i guanyà dues Copes del Rei 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2009, 2010 Fou campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 amb la selecció espanyola, amb la qual també guanyà la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

S’inicià el 1990 i competí representant l’Argos Gym de Lleida Fou campió de Catalunya en la categoria de 75 kg 1995 Assolí dues vegades la segona posició en els Campionats del Món WIBBN en categoria màster I 2008, 2009 També fou tercer en la mateixa competició en categoria màster II 2011 Fou subcampió de la Copa de Catalunya en categoria màster I 2008 i guanyà l’Obert Catalunya en categoria màster II 2011

Fill de l’entrenador Pere Gol Teixidor, s’incorporà als infantils del Joventut de Badalona, on jugà durant setze anys, fins al 1973 Debutà al primer equip l’any 1962, amb el qual aconseguí la Lliga la temporada 1966-67 i la Copa el 1969 La temporada 1973-74 s’incorporà al CC Badalona, on fou jugador i entrenador ajudant d’Aíto García Reneses Encara jugà una temporada més 1974-75 a la tercera divisió amb la Penya Margall Ja retirat com a jugador, es dedicà a entrenar, primer el CB Mollet durant tres temporades, el CB Hospitalet 1979-80, el CB Canet 1980-81, de nou el CB Hospitalet 1981-84, amb…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…

L’església parroquial, a la dreta del torrent d’Aranyonet que aflueix, per l’esquerra, al riu Arija, dedicada a Sant Romà, és, en part, romànica

Els conreus de secà 560 ha, dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats resten 47 ha de regadiu Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excellent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció aquesta…

L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…

La riera de l’Avencó, afluent, per l’esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina