Resultats de la cerca
Es mostren 4875 resultats
Història de la cultura catalana
Historiografia catalana
Enciclopèdia en deu volums editada el 1999 per Edicions 62. Ha estat dirigida per Pere Gabriel i assessorada per Josep Termes.
L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…
Paleontologia 2014
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus…
El nou Institut Català de Paleontologia
Taller de preparació de materials de l’Institut Català de Paleontologia Institut Català de Paleontologia L’Institut Català de Paleontologia ICP és una fundació privada, creada al novembre del 2006 i sota el patronatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona L’ICP pren el relleu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l’any 1969, el qual l’ha integrat Per tant, el nou Institut és el resultat d’unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats La paleontologia té uns llargs antecedents a Catalunya, principalment perquè el registre…
domini temporal
Conjunt d’instants de temps en els quals està definit un senyal determinat.
S’utilitza aquesta expressió quan un senyal es representa com a funció del temps, descrivint la seva evolució temporal Es diu que el senyal està representat en el domini temporal El concepte dual és el domini freqüencial El pas del domini temporal al domini freqüencial es realitza mitjançant la funció matemàtica lineal anomenada transformada de Fourier
constant cosmològica
Astronomia
Quantitat que mesura la curvatura d’un espai buit en absència de camp gravitatori.
El seu valor determina l’evolució de l’Univers Es representa per la lletra grega λ Introduïda, amb valor positiu, en els models cosmològics que intenten reproduir des d’un punt de vista fenomenològic l’acceleració de l’expansió de l’Univers, representa una força repulsiva que compensa la força de la gravetat a grans distàncies
destret respiratori
Patologia humana
Síndrome que descriu una situació caracteritzada per les lesions infiltratives pulmonars de diversa etiologia, totes amb hipoxèmia greu.
N'hi ha de dos tipus el del nounat, resultat d’una falta de tensioactiu pulmonar, i el de l’adult com a conseqüència d’una altra malaltia, pulmonar o no infeccions pulmonars, pancreatitis, necrohemorràgica, inhalació de tòxics, etc la síndrome té una gran mortalitat i el seu coneixement és una evolució contínua És activament investigada
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Rudolf Allers
Psiquiatria
Psicologia
Psicòleg i psiquiatre austríac.
Escriví Das Werden der sittlichen Person ‘L’evolució de la personalitat moral’, síntesi d’inspiració catòlica l’obra es fonamenta sobretot en els resultats obtinguts en el camp de la pedagogia sexual per Freud i Adler i per l’escola de Zuric Altres obres de la mateixa línia són Sexualpädagogik 1934, Psychologie und Heilpädagogik 1928, etc
Alexis Jordan
Botànica
Botànic francès.
Introduí un concepte d’espècie morfològica molt més estricte que el linneà, ja que considerava espècies diferents tots aquells grups d’individus que presentaven algun detall morfològic peculiar, mantingut en generacions successives Profundament religiós, rebutjà fermament el darwinisme, i això determinà la fortuna de la seva escola entre els contraris a la teoria de l’evolució
Ernest Haeckel
Biologia
Biòleg alemany.
Fou catedràtic de zoologia a la Universitat de Jena Defensor de Darwin, féu una interpretació monista de l’univers i explicà tots els fenòmens naturals per les lleis de l’evolució Fou un dels primers a indicar que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi Les seves obres principals són Generelle Morphologie der Organismen 1866, Natürliche Schöpfungsgeschichte 1868 i Anthropogenie 1874
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina