Resultats de la cerca

Assistí a un concili de Narbona el 1128 Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges 1134 És remarcable l’acord que feu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d’altres nobles i abats, amb el bisbe Gaufred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d’Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d’Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d’Urgell a l’est de la Noguera Ribagorçana, i a l’altra…

Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…

Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues parts, l’una…

Des del punt de vista del processament de senyal, es defineixen les ondetes com a filtres que formen una família general que compleix una sèrie de propietats Això implica la possibilitat de realitzar codificacions per subbandes amb l’aplicació d’ondetes La transformada de Fourier amb finestra STFT aconsegueix parcialment la identificació freqüència-temps, però l’amplada fixa de la finestra limita considerablement la resolució que se'n pot obtenir En el cas de la transformada en ondeta, les funcions d’anàlisi realitzen la correlació temps-freqüència de tal manera que en les…

De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi 1984 i…

Deixeble de Louis Persinger, perfeccionà la seva tècnica amb Michel Piastros, Paul Stassevitch i Georg Kulenkampff Debutà a deu anys a la seva ciutat natal amb un espectacular programa, que incloïa els concerts de F Mendelssohn, H Wieniawski i C Saint-Saëns El 1929 actuà al Carnegie Hall de Nova York i el 1932 feu la primera gira de concerts per Europa Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, retornà a la seva activitat de concertista Impartí classes a la Universitat d’Indiana, la Juilliard School de Nova York i la Universitat de Michigan Fixà la seva residència a Salzburg, on fou…

Fou deixeble de Heissler al Conservatori de Viena El 1879 debutà a la Gewandhaus de Leipzig i dos anys després fou contractat com a primer violí de la Filharmònica de Viena, on romangué fins el 1938, any en què abandonà Àustria a conseqüència de l’annexió alemanya i fixà la seva residència a Londres Amb el seu germà, el violoncellista Eduard Rosé, Julios Egghard i Anton Loh, el 1882 fundà el cèlebre Quartet Rosé, protagonista de gires de concerts arreu del món i d’alguns enregistraments discogràfics Fou també violí concertino de l’orquestra del Festival de Bayreuth a partir del 1888 Exercí la…

Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com…

Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista internacional…

Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a clavicèmbal, entre les…